Rebaixen la pena al conductor que va matar una ciclista a Vilabella i va fugir del lloc

L’Audiència diu que no se li pot aplicar la pena màxima per l’omissió de socorrs. El sentencia a sis anys i vuit mesos

01 noviembre 2024 20:16 | Actualizado a 02 noviembre 2024 20:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’Audiència Provincial de Tarragona ha rebaixat en un any i quatre mesos de presó la pena a un conductor condemnat per haver atropellat mortalment una ciclista i haver-ne ferit una altra greument a Vilabella.

D’aquesta manera, es queda amb quatre anys de presó per un delicte d’homicidi per imprudència greu i un altre de lesions per imprudència lleu i dos anys i vuit mesos de presó per un delicte d’omissió del deure de socorrs –inicialment eren quatre–. De totes maneres, l’advocat defensor, Ramon Martínez, ha apuntat al Diari que ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Supremo.

L’accident va tenir lloc cap a un quart de dues de la tarda del 12 de desembre de 2016. L’acusat conduïa un Ford Focus per la carretera TP-2031. I ho feia sabent que havia suspès fins a vuit vegades l’examen pràctic per treure’s el carnet espanyol.

L’acusat circulava pel carril sentit a Bràfim, on existien dos senyals verticals: «Perill, animals en llibertat» i «perill, ciclistes». Totes dues estaven ubicades a uns 800 metres abans del punt de l’accident. A la mateixa hora circulaven per la mateixa via, al carril de sentit contrari –direcció Tarragona–, dos ciclistes: Lidia Celia i Marta.

Amb cascos de seguretat

Totes dues anaven proveïdes amb els seus cascos de seguretat. En arribar al punt quilomètric 19 d’aquesta via, l’acusat va fer una maniobra evasiva i va girar bruscament el vehicle cap a l’esquerra. Va envair el sentit contrari i va tornar a girar a la dreta i esquerra, arribant a perdre el control del vehicle. Aquest va començar a girar i va col·lisionar primer contra Lidia i, a continuació, contra Marta. Aquesta es va quedar enganxada juntament amb la seva bicicleta al lateral dret del vehicle.

La víctima va ser arrossegada aproximadament deu metres, fins que el cotxe va xocar contra la cuneta del carril. Això va provocar que la ciclista i la bicicleta sortissin projectades des del lateral dret del turisme fins al marge del mateix carril.

Va baixar del cotxe

Després de la col·lisió, l’acusat va baixar del vehicle i va veure la situació. «I amb coneixement que les dues ciclistes estaven lesionades», va abandonar el lloc de l’accident sense auxiliar-les, ni trucar als serveis d’emergència, ni tampoc cap altre conductor.

Immediatament després de l’accident, Lidia Celia, greument lesionada i sense poder ajudar Marta, a les 13.17 hores va trucar al 112. Va comunicar l’accident i la situació, moment en què es va apropar una conductora que havia parat per auxiliar-les i es va comunicar amb els professionals d’emergències per proporcionar les dades i auxiliar les víctimes segons les indicacions del 112, juntament amb altres testimonis, que van començar a arribar al lloc i donar assistència a les dues víctimes.

Abandona el cotxe

L’acusat va circular uns quilòmetres fins a la població de Vilabella, on va aparcar a prop de la cooperativa. Va agafar la documentació del vehicle i va enviar un missatge a un amic perquè el vingués a recollir, sense comentar-li res de la seva implicació en l’accident.

L’amic va anar al lloc i quan l’encausat es disposava a pujar al vehicle va ser interceptat per una patrulla dels Mossos. Aquesta va portar tots dos al lloc de l’accident i els agents van procedir a la detenció de tots dos.

Marta tenia greus lesions, que li van provocar la mort uns 50 minuts després de l’accident. Per la seva banda, la Lídia va ser evacuada a l’Hospital Joan XXIII. Les lesions li van durar 429 dies, sis dels quals va estar hospitalitzada i 148 impeditius. Li han quedat seqüeles.

La justificació

Un dels motius de l’apel·lació de l’acusat és que la magistrada del Jutjat del Penal havia imposat les penes pels dos delictes en el límit màxim. Ara, l’Audiència dona la raó en part a la defensa quant al delicte d’omissió del deure de socors. Els magistrats consideren que no està «suficient motivat» l’imposar-li el límit màxim –quatre anys de presó–.

La Sala tampoc veu justificat imposar la pena mínima ja que hi ha dos fets greus: que l’home va baixar del vehicle i va veure les dues dones i haver marxat del lloc de l’accident. Per això, deixa la pena per aquest delicte en una franja intermitja.

Comentarios
Multimedia Diari