Els canvis climàtics naturals són constants en la història del planeta i depenen de molts factors, però l’actual és preocupant perquè «no està donant temps a l’adaptació de les espècies», adverteix el doctor en Paleontologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Pedro Piñero.
L’investigador, vinculat amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), centre situat a Tarragona, i amb el Museu de la Plata (Argentina), és un dels seixanta autors de l’equip multidisciplinari que ha participat en l’elaboració de l’enciclopèdia de l’Evolució Humana (Salvat), el director científic del qual és el paleontòleg Jordi Agustí i que es va presentar recentment.
Piñero enumera, entre els factors desencadenants dels canvis climàtics, la disposició dels continents, la distribució de la calor a través dels corrents oceànics, la composició química de l’atmosfera i les variacions orbitals dels darrers 2,6 milions d’anys, factors que han contribuït a generar «una certa regularitat» de les condicions dels períodes glacials i interglacials.
Aquests canvis climàtics, de vegades «molt dràstics» per culpa de l’impacte de meteorits o d’explosions volcàniques molt intenses, s’han succeït «durant milers d’anys», de manera que la major part de les espècies podien adaptar-se i tenir respostes, amb migracions o evolució», mentre que algunes es van extingir i van ser reemplaçades per d’altres.
El problema és que el canvi climàtic actual es produeix ara «a un ritme molt accelerat i molt fort en poc temps», per la qual cosa la flora i la fauna «no tenen temps d’adaptar-se».
«Des que es va començar a cremar carbó i petroli al segle XIX, hem canviat la composició química de l’atmosfera amb la injecció, sobretot, de diòxid de carboni» a un ritme mai abans assolit i «no està donant temps que aquest CO2 sigui absorbit o es fossilitzi en forma de matèria orgànica».
El volum sobre ‘Canvis climàtics. Glaciacions i catàstrofes naturals el passat’ que Piñero signa amb el doctor en Ciències Geològiques Marc Furió recorda que fins ara s’han succeït cinc grans extincions, l’última de les quals va ser «aquella del meteorit i els dinosaures fa 66 milions d’anys» i adverteix que «tot apunta que hem entrat en la sisena extinció, que és molt accelerada, de molts tàxons, de moltes espècies que estan desapareixent en qüestió de dècades».
Aquest canvi no sembla contemporani sinó que «va començar ja amb els nostres primers passos com a humans», ja que segons Piñero la migració d’Homo sapiens de l’Àfrica a Europa va provocar grans extincions de mamífers.
El mateix va passar quan l’espècie humana va arribar a Amèrica «fa uns 20.000 anys més o menys, encara que hi ha discussió sobre la data» però, afirma, «a mesura que va anar avançant del nord al sud va anar sembrant una sèrie d’extincions de grans mamífers».
La col·lecció inclou diversos aspectes sobre l’antiguitat humana, des de l’anàlisi dels fòssils en les relacions amb els neandertals, l’art de les cavernes, els fraus científics, el concepte de la mort entre els nostres avantpassats o els descobriments d’Atapuerca, entre d’altres temes.
