E l Lladrefaves, la Gegantona, el Gegant i la Geganta tenien moltes ganes de sortir al carrer a ballar i passar-s’ho bé. I finalment ahir al matí ho van fer. Però no estaven solament ells. Els vallencs volien celebrar també amb una certa normalitat la festa de la copatrona, Santa Úrsula. Tot i que inicialment no estava en el programa oficial, l’aixecament per part del Procicat de certes restriccions va permetre que els quatre gegants de Valls, acompanyats pels grallers Bufalodre, poguessin fer un recorregut pels carrers en la Sortida de Vigília. Unes dues-centes persones –principalment famílies amb nens– els van acompanyar a l’inici del recorregut des de la plaça del Blat per anar fins el Convent del Carme, passant pels indrets més cèntrics de Valls, com són el carrer de la Cort o el Pati, fent que de nou tornés el so de les gralles.
«Un passeig simpàtic, original i diferent». Així és com definia l’Eli Carnicé la visita guiada que anava a realitzar per segon any pels indrets castellers de Valls. Un recorregut que va portar els participants d’aquesta activitat a quatre espais emblemàtics relacionats amb les torres humanes: la plaça del Blat, l’escultura als Xiquets de Valls a la plaça Font de la Manxa, la capella de la Mare de Déu de la Candela i l’escultura al Casteller al Pati.
La narradora del viatge va començar, com no podia ser d’una altra manera, en el km 0 del món casteller, a la plaça del Blat, on hi ha precisament una placa que ho recorda. I va iniciar la seva intervenció amb un tema musical –n’hi havia un a cada parada– interpretat per Maitips, un grup vallenc ja desaparegut. La peça, d’estil ska i molt adient al món casteller, es diu Tocar el cel enganxa. I ahir el cel de Valls era «blau imponent».
«Sabeu que a Valls es mira amunt tres vegades? Quines?», preguntava l’Eli. Alguns dels presents sabien la resposta: per mirar els castells, per menjar calçots i per mirar el campanar més alt de Catalunya, que té 74 metres d’alçària.
Aquest punt de sortida també era el moment de recordar el naixement dels castells fa dos segles, herència del Ball de Valencians. Els primers castellers formaven dos grups: el dels pagesos –que procedien del camp– i els menestrals –de la indústria–. Però tot i la rivalitat al llarg dels anys, que encara perdura actualment entre la Joves i Vella, «hi ha hagut històries d’amor entre components de les dues colles».
De la plaça del Blat –que es denomina des del segle XV perquè es on es venia aquest cereal– també en destacà l’edifici de Can Segarra, ara Escola Oficial d’Idiomes i en el seu dia casa pairal de l’escriptor Josep Maria de Segarra. Un immoble que està a prop del futur Museu Casteller.
La següent parada fou l’església de Sant Joan, on hi ha el cambril amb la Verge de la Candela, un lloc «més intimista», com el qualificava Carnicé i on els dies previs de jornades importants els castellers van pelegrinatge.
Les dues darreres parades corresponen a escultures emblemàtiques de la ciutat. Per una part, el monument als Xiquets de Valls, a la Font de la Manxa; l’altre el del Casteller, al Pati. Sabeu de qui és obra aquesta peça?, preguntava Carnicé. Sabeu alguna altra obra d’aquest escultor? I és que el recorregut va ser una interacció amb els integrants del grup.
De cara el proper any, a l’Eli Carnicé, si es torna a portar a terme la iniciativa, li agradaria incorporar espais nous al recorregut. Per un costat, el Museu Casteller «i també accedir a la casa pairal d’un casteller significatiu o rellevant».
Avui es farà una altra visita a les 11 del matí. Les inscripcions es poden fer a les taquilles central del Teatre Principal o a www.valls.cat. I si algú arriba tard, potser que també s’hi pugui sumar directament.
Avui, darrer dia
Avui és la darrera jornada de les Festes de Santa Úrsula, quan manquen exactament 96 dies perquè arranquin les Decennals 2021+1. El plat fort serà l’esperada actuació castellera a dos quarts d’una de la tarda a la plaça del Blat. Enguany no es veuran construccions de 10, ni castells espectaculars. Però no mancaran les ganes de fer una diada especial després de mesos d’espera. No hi ha restriccions d’aforament ni tampoc de nombre de castellers que hi poden estar presents. Això sí, tothom amb mascareta. L’actuació vindrà precedida, a tres quarts de dotze, de la balladeta dels gegants i de la Mulassa de Valls, que no estava previst inicialment i que finalment serà possible gràcies a la flexibilització de les restriccions sanitàries. Després es farà l’entrada a plaça de les dues colles amb els seus grups de grallers i timbalers.
Abans, a les onze del matí, a l’església de Sant Joan s’oficiarà l’ofici en honor a la copatrona, amb l’exposició del valuós reliquiari gòtic. I a la tarda, abans de donar per closa la festa, la darrera representació de l’espectacle Candela, la de la colla dels estels, al Teatre Principal a les sis de la tarda. I a les vuit també la darrera projecció de la pel·lícula El pas. Santa Úrsula 1981 a JCA Cinemes.
