L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha ampliat aquest dilluns els seus fons amb la incorporació de la documentació del Casal de la Pau, de la qual n’han fet entrega alguns dels membres fundadors. L’acte de signatura s’ha realitzat en presència de l’Abat del Monestir de Poblet i president del Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, P. Octavi Vilà i Mayo, dels representants del Casal de la Pau el Àngel Colom i Núria Martorell, i de Núria Gavarró, directora de l’Arxiu.
Fons Casal de la Pau
El fons llegat pels representants del Casal de la Pau al Monestir de Poblet inclou els documents sobre el Casal i conté també altres elements com fotografies, pòsters, pancartes i reculls de premsa, fet que el fa inèdit en el conjunt de fons documentals que integren l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
El Casal de la Pau
Els orígens del Casal de la Pau els trobem en les Trobades de joves, a la comarca d’Osona, que desembocarien en l’entrada d’aquests joves a Pax Christi, una entitat catòlica internacional per la pau, de la qual en varen ser copresidents Frederic Roda, Arcadi Oliveres i Àngel Colom. Després de la Marxa de la Llibertat, l’any 1976, l’entitat Pax Christi i més grups de persones compromeses amb la no-violència, confluïren en el Casal de la Pau. El fons documental que avui es lliura al Monestir de Poblet és un testimoni imprescindible per estudiar aquesta època i, a la vegada, amplia la documentació continguda a l’Arxiu per tal de conèixer la història de Catalunya des de la República fins la Transició.
L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
L’arxiu llegat pel 125è President de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan al país i dipositat a Poblet és un testimoniatge imprescindible per a l’estudi dels últims vuitanta anys de la seva història. Després de la mort del President Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu ha quedat, per disposició del President Tarradellas, a Poblet, a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel President Tarradellas i l’abat Maur Esteva. Un Patronat presidit per l’Abat del monestir, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment del conveni.
Els fons de l’Arxiu estan compostos d’una important documentació relacionada amb la Guerra Civil, l’exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, i per les donacions rebudes amb posterioritat procedents de diverses persones relacionades amb la vida social i política de Catalunya.
El President Tarradellas
Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 – Barcelona 1988) es va iniciar en la política de la mà de Francesc Macià. Durant els primers anys de la II República (1931-1936) assumí diferents responsabilitats polítiques, i fou conseller primer i de finances de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. A l’exili fou elegit President de la Generalitat el 5 d’agost de 1954 pels diputats reunits a Mèxic, mantenint la institució en la seva residència de Clos-Mosny, a Saint Martin-le-Beau (França). Josep Tarradellas retornà a Catalunya el 23 d’octubre de 1977, un cop restaurada la Generalitat pel govern presidit per Adolfo Suárez. Celebrades les primeres eleccions al Parlament de Catalunya d’ençà de 1932, deixà la presidència de la Generalitat el mes d’abril de 1980, passant el relleu al nou President elegit, Jordi Pujol i Soley. Els seus llargs anys al servei de Catalunya, amb intel·ligència i esperit de sacrifici, i el seu acord amb les forces polítiques i socials de Catalunya varen fer possible el restabliment de la Generalitat, l’única institució hereva de la legitimitat democràtica republicana que fou restaurada en la transició política espanyola. Aquesta obra històrica acomplerta pel President Tarradellas també va contribuir a consolidar les vies democràtiques que varen permetre l’assoliment de l’autonomia.