Vallfogona de Riucorb celebra els 400 anys de la mort de Francesc Vicent Garcia, més conegut com el Rector de Vallfogona. Aquest personatge va esdevenir una icona folklòrica catalana i un dels màxims exponents del barroc literari del segle XVII. Molts estudiosos i investigadors han escrit memòries sobre la seva vida, però enguany la comissió de l’Any Rector de Vallfogona ha volgut actualitzar la biografia del poeta.
El filòleg tortosí, Enric Querol, ha estat l’artífex de Francesc Vicent Garcia, poeta barroc: Vida i misteris del Rector de Vallfogona, una biografia en la qual s’ha volgut «netejar la figura» de Francesc Vicent Garcia i també afegir dades noves trobades durant la recerca arxivística.
Segons explica Querol, la primera biografia que es va escriure no sempre es basa en fets reals. «En la primera edició de les obres de Vicent Garcia, el 1703, pels homes de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona, ja hi ha una biografia que té elements reals, però també està carregada de ficció i de tòpics, del que s’esperava que fos una biografia en aquell moment».
Sobre aquest relat es desenvolupa tot un univers d’anècdotes que s’atribueixen al Rector i d’ell s’han escrit novel·les, obres de teatre, auques i rondalles populars. El filòleg afirma que és tot un univers fictici que «correspon només al Rector i no al personatge real».
Un bagatge previ
Enric Querol fa més de 20 anys que estudia la figura del personatge i també d’altres poetes barrocs catalans de les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat. Juntament amb Albert Rossich, ja havia investigat i realitzat diversos articles sobre el Rector, i precisament, ha estat aquest bagatge previ el que ha permès elaborar una «biografia crítica».
«Les biografies de Garcia són com un subgènere, perquè se n’han escrit moltes. Hi ha gent que ha posat llum a la foscor i altres que han posat foscor a la llum», diu rient. Molts punts de la seva vida s’havien anat omplint amb hipòtesis i ara han estat esclarides amb documentació arxivística que no deixa espai a dubtes. «Ara sabem que va néixer a Saragossa l’any 1579, perquè l’Albert Rossich va trobar la partida de bateig, i que es va doctorar en Teologia als Reals Col·legis de Tortosa», apunta Querol.
Una cosa de les que els investigadors dubtaven és que es deia que Garcia havia anat a la Cort i havia conegut a Lope de Vega i al rei. «Tot això són fabulacions, però en realitat sí va fer un viatge a Madrid. És una cosa curiosa perquè sempre pensàvem que era una història molt novel·lesca i fictícia –diu-, però en realitat va estar allà i hi ha coses que encara desconeixem i que s’hauran d’anar completant».
La biografia ha estat complementada amb arxius d’arreu de Catalunya i de l’Aragó
Segons l’autor, moltes de les coses que surten a la biografia ja se sabien, però aquest cop s’ha situat el personatge i se li ha donat context familiar, social, literari i històric. «La informació que tenim sobre ell encaixa amb les altres peces del seu context i així podem entendre millor la seva vida».
Pes literari
A Francesc Vicent Garcia se’l coneix per ser el poeta català més important entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer, però també perquè va tenir un paper rellevant en la modernització del català en diversos gèneres.
«Garcia és un dels primers introductors a Espanya del panegíric, un recurs en què s’elogia d’un personatge en vers. És un dels poetes catalans més destacats que comença a escriure sonets a la moderna», assenyala Querol.
Sorpreses dins el llibre
Querol assegura que ha anat «posant la càmera» pels llocs on es creu que va passar el personatge per mirar de trobar més informació. Durant l’últim any, ha fet visites a arxius de Tortosa, el Baix Camp, Tarragona, Vic, Barcelona i Aragó. «Pots buscar molt i no trobar res i a vegades trobes coses per casualitat. Esperes que si es mou per l’àmbit de Vic, als arxius hi haurà alguna cosa. Vas a Vic i et diuen que els documents es van cremar a la guerra». I afegeix: «Els arxius custodien el que poden i hi ha coses que s’han perdut. El primer biògraf que va escriure alguna cosa és Ramon Corbella i aquesta informació nosaltres ja no la podem tractar perquè es va cremar».
Té molt clar que «la vida de l’investigador d’arxiu és així» i que, segurament trobaria més coses si estigués uns anys més buscant. Amb tot, creu que amb el llibre ara es té una idea bastant completa i més neta.
«És com anar traient capes de falsedats sobre el personatge que s’han hagut de netejar, per després afegir coses noves que hem anat trobant», subratlla. Querol no s’atreveix a desvelar el que més l’ha sorprès de la vida de Francesc Vicent Garcia i que ha introduït a la nova biografia: «Hi ha coses i els lectors ja les aniran descobrint».
