Dansa i cultura popular poden anar agafats de la mà per explicar la història d’una persona? Doncs precisament, això és el que pretén en(RE)cordar, un curtmetratge codirigit per la vallenca Marta Arjona, i la seva mare Maite Blasco.
Es tracta d’un curtmetratge –inicialment havia de tenir una durada de vuit minuts, però s’ha allargat als 15– que vol explicar la història de la Rosa Barrufet. És una introspecció personal entre la seva infància, l’adolescència i la maduresa molt marcada per la cultura popular, la Colla Joves Xiquets de Valls i l’ofici tradicional d’encordar. «La meva infància va ser molt divertida. Era molt trapella, tremenda», apunta Rosa, qui també afegeix que «l’adolescència va ser més dura, a partir de l’accident del pare». Ramon Barrufet, històric casteller de la ciutat, la Joves de Valls, i molt implicat en la recuperació del fet després del franquisme, és el pare de la Rosa. L’any 2002, quan estava a la pinya de la Joves de Valls, va viure un accident amb un 5d8 i arran d’això es va quedar tetraplègic –a aquest fet fa referència de l’adolescència la protagonista del projecte En(RE)cordar–. Però la maduresa la defineix com a «tranquil·la». Reconeix que encara ara és «un cul inquiet, però a través de la tranquil·litat i la calma». De fet, durant l’estiu no para perquè forma part de la Unió d’Anelles de la Flama (UAF), i va a les sortides que pot, a més de les actuacions i els assajos de la Colla Joves.
Les dues directores apunten que per plasmar tot això «hem hagut de fer molta feina de documentació. Molts dinars amb la Rosa». Cada etapa està narrada a través de la música que s’ha compost expressament pel projecte audiovisual i ha anat a càrrec de Liam Colomer. Les ballarines per poder transmetre l’essència també es van haver de documentar molt, fent diverses visites a la Rosa. Totes les protagonistes han parlat entre elles, i fins i tot, amb la nena que representa la infantesa de la Rosa s’ha creat un vincle especial.
Un ofici tradicional
L’altre gran fil conductor del projecte, i que es pot llegir entre línies a través del títol, és el d’encordar cadires de forma manual. Actualment, la Rosa està al capdavant de Cal Blanco, una esparteria, cistelleria i cordeleria situada a Valls, i que han portat quatre generacions de la seva família. L’any 2021 va rebre un reconeixement de la Generalitat perquè complia 170 anys, per tant, enguany en fa 172. Barrufet diu: «La va comprar la meva besàvia, i hi va treballar el meu pare, i el meu tiet. Quan el tiet em va dir que es jubilava vaig prendre la decisió d’agafar-la». Inicialment, el tiet li deia que no tenia força a les mans per encordar, però anys després, un dia ho va provar per un client i va veure que sí que podia.
La música té una gran importància en el projecte audiovisual i en tota la història
A partir d’aquí ha continuat amb la botiga, però també amb la tradició d’encordar manualment. «Fins fa poc em feia por que l’ofici es perdés, però ara faig cursos a la Diputació de Tarragona, i algú en sabrà. Per aquest motiu, em fa menys por, perquè es dóna visibilitat».
Blasco explica que «un dels objectius del curt és donar visibilitat a la feina i les tradicions del municipi». Volen que la gent ho pugui conèixer, i vegi que encara existeixen aquest tipus de treballs, que no estem tan acostumats a veure.
Maite Blasco i Marta Arjona sempre volen treballar des del territori i amb gent del territori. Destaquen en tot moment que l’equip és de la demarcació de Tarragona. A més la majoria també són dones. Ressalten el fet perquè consideren que és important poder participar en diferents festivals, nacionals i internacionals, treballant des de Valls.
És el primer cop que estan amb una distribuïdora externa, i creuen que l’aposta és positiva perquè podran tenir presència en diferents festivals. «Hem fet l’aposta per arribar molt lluny», expliquen. Reconeixen que això els ha fet obrir un ventall d’opcions que ni pensaven i que fins ara tenen previsit presentar-ho a una vuitantena de festivals.
Una proposta inesperada
La mare i la filla reconeixen que quan li van proposar tot el projecte a la Rosa «va quedar flipant», no s’ho esperava. La mateixa Rosa explica que «no entenia què hi havia d’interessant en la meva història». Abans d’acceptar la proposta va consultar-ho amb la família, perquè mostrar la seva vida tenia una certa implicació. Amb el vistiplau de tothom va tirar endavant, i el projecte es va iniciar fa un any.
Abans de realitzar la preestrena, que es farà el pròxim dissabte 4 de març als cinemes de Valls, han projectat el curt a la mare de la Rosa, qui ha donat la seva opinió i s’ha mostrat molt satisfeta del resultat final. Les dues famílies fa molts anys que tenen molta relació.
La protagonista del curt comenta que al principi «em feia molta vergonya sortir davant càmera. El primer dia quan vaig veure les càmeres i els focus em va crear respecte», però ara mateix pateix més per haver de parlar davant les 400 persones el dia de la presentació. Totes tres riuen mentre recorden moments i anècdotes del rodatge, i les dues directores li afirmen que ho va fer molt bé, i que no es van haver de repetir tomes per errors.
Les tres estan molt contentes amb el resultat final, i es mostren molt satisfetes amb tota la feina que han fet durant aquest temps. Consideren que han pogut transmetre allò que tenien pensat inicialment, i que fins i tot, han arribat a més. Ara només esperen que el públic assistent a la preestrena ho pugui gaudir, arribi el missatge que han intentat explicar, i es conegui la història de la Rosa, i en part de la seva família.
Ben segur que es parlarà encara més del curtmetratge, ja que durant el 2023 serà present en diferents festivals i qui sap si s’emporta algun guardó.
