La mort del dictador Francisco Franco, l’any 1975, va ser el detonant per a que una dotzena de persones des de la clandestinat formessin l’anomenada junta de recuperació amb l’objectiu d’aconseguir recuperar les propietats de la Societat Obrera de Tivissa i posar en marxa la primera junta encarregada de gestionar-la. També van col·laborar en la celebració, més endavant (1979), de les primeres eleccions democràtiques guanyades per un equip de Progrés. Dissabte passat, aquests hòmens valents van rebre un homenatge en l’acte que serveix de punt de partida a la celebració dels 50 anys de la recuperació d’aquesta entitat que es complirà el novembre d’enguany. Norbert Fusté Pagès, Jaume Cardona Quintana, Antonio Brull Rovira, Isidre Jardí Bordera, Josep Gil Jardí, Joan Pallisé Saladié, Mingo Figueres Fornós, Mateu Serrano Saladié, Jaume Joan Cavallé, Delfí Sabaté Freixes i Ricard Cavallé Vidal, en la clandestinitat van anar organitzant-se, fent reunions secretes, demanant ajuda a prohoms de l’època, com els republicans Manuel Comes Segura i Carles Martí Massagué. En honor a ells, es destapava una placa a la Sala La Valquíria, on va transcórrer l’acte. Aquests són els caps visibles de la restauració, però el reconeixement també es fa extensiu, per part dels dirigents actuals, a les dones i familiars que, a l’ombra, també recolzaven aquest moviment. En acabar l’acte, va tenir lloc un brindis a la Sala Polivalent, on hi ha una exposició fotogràfica que mostra instantànies dels anys de la recuperació.
Els seus promotors van haver de lluitar, primer en la clandestinitat, i després contra una burocràcia administrativa anquilosada. La seu de l’entitat havia estat espoliada i convertida en granja de gallines. Per mig de la recollida de diners i de les aportacions d’antics socis i familiars es va poder recuperar l’històric edifici i rehabilitar-lo.
D’aleshores ençà, s’ha recuperat el patrimoni, refet les instal·lacions malmeses, recomprat els terrenys urbanitzant-los per als socis i per a edificar habitatges socials. També s’ha adquirit una casa, s’han modernitzat la sala d’exposicions, el bar i, sobretot, la sala La Valquíria, sufragada amb recursos propis i dels fons europeus. Properament, es reobrirà la botiga on es vendran productes de Km 0. Aquests espais estan a disposició de veïns i entitats de Tivissa. La Societat Obrera ha arribat a un acord amb l’Ajuntament que ha adquirit el teatre conventint-lo en municipal, el qual s’està condicionant i s’inaugurarà enguany.
La Societat Obrera (SO) de Tivissa es va fundar l’any 1912, facilitant l’accés a la cultura i l’esbarjo a les classes populars i menys afavorides del poble. La SO comptava amb les sales del cafè i del ball, el teatre, escola nocturna, economat i el camp de futbol. La SO era un lloc per a reunir-se i parlar lliurement, amb debats polítics i mítings dels líders republicans i dels moviments obrers, com Marcel·lí Domingo.
Tota aquesta esplendor es va frustar amb la Guerra Civil i la dictadura, en què el règim franquista va decomissar i aniquilar els béns de la Societat. Amb el retorn de la democràcia, la Societat Obrera ressorgeix el 1975. «Som una referència social al poble i mantenim la ideologia de progrés dels fundadors», explica el president de la SO, Carles Jardí Pinyol. La Societat Obrera va néixer per a fer front al caciquisme i a l’abús de les dretes i va continuar sent un referent que va ajudar a guanyar eleccions municipals a grups progressistes. «Hem estat i som una entitat d’esquerres, de republicanisme, de cultura i d’educació», conclou.
Programa d’actes
L’entitat ha programat un seguit d’activitats per commemorar els 50 anys de la recuperació. La pròxima serà la taula redona ‘Fem memòria’ amb l’antropòloga de la UAB Julieta Olesa el 27 d’abril. Per al mes de maig s’ha previst la conferència ‘L’espoli dels ateneus i entitats’, a càrrec de Neus Moran, el dia 10, i la presentació del llibre El complot de Garraf de Joan Creixell, el 31 de maig. La segona taula redona tindrà lloc el 10 de juny sobre el futur de la Societat Obrera. L’historiador Xavier Anglès Canaldas presentarà la recerca realitzada a l’entorn de la recuperació de la SO en mans del franquisme, el 28 de setembre. Estan pendents de concretar l’entrevista amb l’Ajuntament, així com les intervencions dels historiadors de la URV, Antoni Gavaldà Torrents i Marcel Biosca.
