Quan el passat ets tu és el viatge de la Mia per l’univers de la literatura i a partir d’ell, per la seva pròpia existència. Durant una nit, la Mia queda atrapada en una llibreria. Sola, tancada, seran els llibres dels prestatges els que la guiaran i l’ajudaran a redescobrir el passat, els records, els secrets i la soledat de la seva infantesa. Quan el passat ets tu (Onada Edicions) és l’última novel·la de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, una història que parla d’amor i també de malaltia, d’Alzheimer. Amorós la va presentar ahir al Palau Bofarull, amb l’escriptora Coia Valls. L’acte va comptar amb Maria Jesús Lerín, directora de l’Associació d’Alzheimer/Institut Lerín Neurocognitive i va cloure amb una sorpresa, la interpretació de fragments de l’òpera La Bohème de Puccini, a càrrec de la soprano Andrea Agustín Compte i el pianista Joan Aliagas Navarro. El pròxim dimecres, 9 d’abril, es presentarà a la llibreria Adserà de Tarragona, també de la mà de Coia Valls.
Per què ha volgut endinsar-se en l’Alzheimer?
És una curiositat personal que tenia i volia parlar literàriament, no científicament. M’agrada endinsar-me en l’interior de les persones, de les dones, sobretot. Concretament en aquest cas, parlant de la literatura de les dones em preguntava què hi ha dintre d’aquesta memòria que es va perdent, què pot quedar, què pot descobrir-se. Una persona que ha perdut molta part de la memòria, a través d’estímuls que han significat molt a la seva vida, com pot ser una cançó, un llibre o tornar a veure algú estimat, això pot fer que li retorni a la memòria.
Per això quan la Mia, la protagonista, es desorienta, instintivament acaba a la llibreria que sovintejava. En el seu cas, quins prestatges recorreria?
Els mateixos que la Mia. La lectura m’ha format, al llarg de la meva vida, la meva personalitat. La novel·la té tres punts: les dones, l’Alzheimer i la literatura. Els lectors viuran la vida de la Mia a través dels seus records, dels estímuls a partir de veure les cobertes dels llibres en aquella llibreria.
Quines lectures han sigut significatives per a vostè?
Doncs, els poemes de Josep Carner, per exemple, Els fruits saborosos. Sempre m’ha sorprès que un Carner tan jove pogués fer aquests poemes tan deliciosos que parlen sobre la dona. És a dir, parla de les diferents etapes de la vida d’una dona, amb uns símbols que tenen relació amb la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern. Jo penso, com en aquella època es va endinsar en l’interior de les dones? Com podia saber què senten? No era l’habitual. També teatre, El zoo de vidre, de Tennessee Williams, que per mi és molt significativa o Mercè Rodoreda, que és una gran mestra. I Víctor Català. Llavors, aquesta novel·la és un homenatge a la lectura, a les llibreries, als llibres perquè un llibre sempre t’acompanya, és un amic no imposat.
Vostè ha sigut professora.
Vaig voler ser professora perquè m’agradaven les paraules, perquè volia parlar de literatura catalana, de llengua catalana. I al llarg dels anys de docència moltes obres les he compartit amb els meus alumnes. Sempre he volgut que s’endinsessin en les lectures, que no passessin per damunt, que també fossin companyes per ells i moltes vegades ho he aconseguit i estic satisfeta perquè n’hi ha joves als quals ja els agrada llegir, d’entrada, però n’hi ha d’altres que no.
Diu que els llibres són amics. També teràpia?
I tant. El primer llibre que troba la Mia és L’amant de lady chatterley, que li va deixar la seva mainadera. És un llibre d’amor que, tot i que no té res a veure amb la seva història, li fa de teràpia. Els llibres fan molt quan estàs content, quan estàs trist o quan vols estar sol. Per això també surt l’Alícia al país de les meravelles o Vacances a Suècia, que va representar molt per a mi i amb què la Mia se sent identificada en un moment donat.
És una història de secrets.
La Mia en té molts, de secrets.
I la Dorothy.
També. La Dorothy és molt important per a ella des que pràcticament és un nadó, li fa de mentora, l’inculca l’amor per la lectura, l’acompanya. I a la llibreria, tot i que sigui un espai tancat, una catedral de llibres, sortim a l’exterior, evidentment, quan ella recorda la seva vida. Com sempre a les meves obres, els personatges són de ficció, però els llocs són reals.
Si marxen els records, marxa tota una vida. Té por que li pugui passar?
No, por no. Ara hi ha molts avenços, no és com abans. Per escriure la novel·la he comptat amb el suport de l’Institut Lerín Neurocognitive i de l’associació de familiars d’Alzheimer de Reus i Baix Camp. La directora, Maria Jesús Lerín, em va obrir les portes, em van assessorar sobre la malaltia i vaig poder accedir als tallers. Tot plegat va ser molt positiu. Per això en aquesta presentació volia donar veu a les persones que fan possible que els malalts tinguin una qualitat de vida.
Què destacaria d’aquesta novel·la?
De personatges femenins, a les meves novel·les, n’hi ha de tota mena. D’entrada, algunes són dones molt potents, que saben lluitar, que saben el que volen. En el cas de la Mia, és un personatge que a priori ens sembla fràgil, una persona feble. Però també és forta, també aconsegueix ser ella mateixa. Crec que Quan el passat ets tu és una novel·la positiva i literària on surt el tema de l’Alzheimer. No és científica.
