Tornada a l‘escola, malalties a ratlla

Prop d’un milió de nens i nenes i adolescents, entre alumnes d’infantil, primària, ESO i FP de grau bàsic, han tornat a les aules aquest curs 2023/2024. És per això que la tornada a l’escola és un punt d’inflexió pel que fa al contagi de malalties entre els més petits. «Tot i que entre setembre i principis d’octubre i finals de maig i començament de juny són les millors èpoques quant a estabilitat de malalties, perquè encara no fa massa fred i la intensitat de la calor disminueix, no podem abaixar la guàrdia amb la tornada a l’escola, ja que de refredats n’hi ha tot l’any, a diferència de la grip que és pròpia de l’hivern», explica la pediatra del CAP de Calafell, de la Xarxa Santa Tecla, Carolina Bonet.

Així, juntament amb l’arribada de la tardor, les següents són algunes de les malalties més comunes:

Refredat

«Mucositat, tos i més o menys febre són els símptomes més comuns», detalla la pediatra. Així mateix, adverteix que, per norma general, és possible que l’infant també perdi la gana. «Llavors, segons com sigui el nen o nena, a les famílies els preocuparà més un símptoma que un altre. Si és un nen que menja bé i està bé de pes, que deixi de menjar una mica no resultarà preocupant; en canvi, quan el nen o nena és mal menjador, segurament els pares consultaran abans al pediatre per aquesta qüestió que no pas per la tos o els mocs», explica Carolina Bonet, qui afegeix que «un infant pot tenir entre cinc o sis refredats a l’any, una xifra que és completament normal».

Pel que fa al tractament, l’especialista indica que «seran mesures i medicació simptomàtiques, és a dir, si té febre tractarem la simptomatologia que dona aquesta alçada tèrmica; i tant si té mocs com tos aconsellarem rentats de nas i beure aigua, ja que l’ús d’antibiòtics s’ha de reservar quan existeix la confirmació que es tracta d’una infecció bacteriana».

Laringitis

En la infància, és una causa freqüent d’obstrucció aguda de les vies aèries superiors. «Es caracteritza per la presència d’un grau variable de tos seca o metàl·lica, afonia, estridor i dificultat respiratòria, associat o no a febre. Aquests símptomes són deguts a diferents graus d’obstrucció laríngia, provocada per la presència d’edema subglòtic», es detalla en el document Diagnóstico y tratamiento de la laringitis en Urgencias, signat per Pau Ventosa Rosquelles i Carles Luaces Cubells del Servei d’Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que també especifica que «la incidència estimada és del 3-6% dels infants entre 3-6 mesos i 6 anys, amb un pic màxim en el segon any de vida i durant la tardor i l’hivern, predominant en nens».

Faringoamigdalitis

«És un procés agut febril, d’origen generalment infecciós, que cursa amb inflamació de la mucosa de l’àrea faringoamigdalar, amb presència d’eritema, edema, exsudats, úlceres o vesícules. És una de les malalties més freqüents en la infància i adolescència, i la tercera causa de consulta en la pràctica pediàtrica», detallen la pediatra Laura Otero Pérez, del Complejo Hospitalario Universitario de Pontevedra; la pediatra Josefa Ares Álvarez, del Centro de Salud Virxe Peregrina, i el pedriatre Roi Piñeiro Pérez del Hospital Universitario General de Villalba de Madrid, en l’article Faringoamigdalitis aguda y sus complicaciones.

Grip

A diferència d’un refredat, el nen o nena amb grip «pot tenir perfectament 7 dies de febre, malestar general, mal de cap, pèrdua de gana, mal de panxa, etc.», explica Carolina Bonet. En qualsevol cas, el tractament serà simptomàtic.

Febre

Avui dia, la febre és un dels aspectes que més preocupa a les famílies. És per això que l’Asociación Española de Pediatría (AEP) va elaborar el Décalogo de la fiebre, en què trenca tabús com que la febre no és una malaltia, sinó que és un símptoma. «A les famílies sempre els hi dic que la febre és un símptoma positiu, en tant que significa que el sistema immunitari està actiu, és a dir, que ha detectat alguna cosa que ha entrat al seu cos i que no hi hauria de ser, i intenta combatre-la», explica la pediatra, i precisa que «la febre no s’ha de baixar, s’ha de controlar, ja que una baixada brusca de la temperatura és més perillosa per al cervell que una febrada alta».

Malalties cròniques

Coincidint amb la tornada a l’escola, els professionals mèdics de l’Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap) han recordat la importància d’un seguiment de les malalties cròniques a les aules i de saber actuar en cas d’emergència. Així, l’any 2015 l’entitat va publicar la Guía de Ayuda para Centros Docentes, que s’ha actualitzat des de llavors. La seva finalitat és servir d’eina d’informació per a facilitar i millorar l’actuació del personal educatiu en situacions d’urgència. En aquest sentit, Carolina Bonet recorda que «la comunicació és el més important perquè com a equip pediàtric, és a dir, des d’infermeria i pediatria, hem de vetllar per la comunitat».

Vacunació

Actualment, el calendari vacunal protegeix contra 16 microorganismes mitjançant 15 vacunes gratuïtes. La darrera actualització de vacunacions sistemàtiques ha incorporat dues novetats: la introducció de la vacunació anual contra la grip en infants entre 6 i 59 mesos, i la substitució de la vacuna contra el meningococ C conjugada administrada als 12 mesos d’edat per la vacuna contra el meningococ conjugada tetravalent (A, C, W, Y).

Responsabilitat social

En aquest context, la pediatra del CAP Calafell apel·la a la responsabilitat social en tant que «quan portem el nen o nena a l’escola hem de prendre mesures de prevenció per evitar el contagi d’aquestes i altres malalties pròpies de la infància». Per acabar, Carolina Bonet fa èmfasi en el fet que, tal com vam fer durant la pandèmia, «mantenir la distància social, el rentat de mans o l’ús de solucions hidroalcohòliques contribueixen a disminuir i prevenir la propagació de virus i, per tant, són mesures que contribueixen a minorar les complicacions de salut».