Els representants de la Junta Central de Directors de Centres Públics van explotar fa uns dies davant la comissió d’educació del Parlament en parlar sobre assetjament i van denunciart que la Unitat d’Atenció i Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) es limita a «prendre nota» dels casos i «no n’ha resolt cap». El director de l’institut Miquel Crusafont de Sabadell (Vallès Occidental), Robert Velàsquez, va dir «en representació de tot el sistema públic català», que l’USAV, des que ha entrat en funcionament «ha anotat moltes coses» però que «encara estem esperant una resposta positiva per part d´una sola direcció». Segons el director, el paper de la USAV es limita a «prendre nota» dels casos i va explicar un exemple en què es va notificar un cas d’assetjament a la direcció d’un centre amb 1.600 alumnes sense identificar la víctima perquè «no hi havia el permís de la família» i que, després d’un dia d’intentar localitzar-la, la mateixa USAV va reconèixer haver-se equivocat de centre. «És burocràcia i burocràcia el que ens trobem amb la USAV», va denunciar el director, que va exigir més recursos, menys burocràcia i especialistes externs per abordar l’assetjament.
31 protocols diferents
El representant dels directors també va criticar que, malgrat que els protocols contra les violències estan unificats en un de sol, a les escoles hi ha 31 protocols diferents per temes variats i que tots ells són «confusos i farragosos» i «no donen instruccions clares». En els casos d’assetjament, «la línia d’actuació que proposa el protocol és tan difusa que no pots aplicar mesures contra l’agressor» i la línia disciplinària «és insuficient», va declarar Robert Vázquez, que va reconèixer que això fa que les víctimes d’assetjament «moltes vegades acabin canviant de centre». «L’obertura del protocol no és la solució, és només la sospita», va dir el director, que va afegir que per solucionar un conflicte «s’ha d’atendre la víctima, l’agressor i les famílies», i que s’ha de fer «amb ajuda especialitzada» i «no amb un professor a qui has rescatat unes hores».
Per facilitar la feina, el director va demanar un aplicatiu per avisar directament els diferents agents quan es detecta un cas d’assetjament perquè aquests actuïn «de manera immediata». També va reclamar la presència d’especialistes als centres perquè la formació de professorat i de les direccions «no és la solució» alhora que va criticarque els Coordinadors de Convivència (COCOVE) «no donen abast perquè no tenen hores de coordinació específiques».
En el mateix sentit, la directora de l’institut Marta Mata de Salou (Tarragonès), Maria Carmen Moreno, va demanar«més recursos» i «més hores d’orientació» perquè «tenim les mateixes que fa 20 anys i la societat ha canviat». «En assetjament, les actuacions necessiten temps, experiència i un psicòleg a cada centre», va dir la directora, que va denunciar que la figura dels Tècnics d’Integració Social (TIS) que hi ha en algunes escoles acabin el contracte aquest mes de març. «Els TIS s’estan revelant com a imprescindibles en casos d’assetjament i d’ideació suïcida i autolesions entre els estudiants pels vincles que estableix amb alumnes i famílies» i a més «tenen disponibilitat horària, en no ser docents», va dir la directora, que va demanar que la figura sigui «estructural a la plantilla del centre, si volem que la lluita contra l’assetjament sigui efectiva i eficaç».