Alèxia Pascual és cantant i actriu. Amb quatre anys es va iniciar en el món de la dansa fent ballet. Més tard es va formar en cant i va estudiar teatre musical a l’Institut del Teatre. Enguany va participar a la segona edició del concurs de talent show Eufòria de TV3, on va arribar a la final. La jove de Constantí és una de les candidates als premis La Bona Gent de Tarragona 2023 del Diari.
Sempre havia tingut aquesta passió per les arts escèniques?
Sí. De fet, des de molt aviat vaig tenir clar que volia ser artista, perquè no m’agradava fer altra cosa.
Per què va decidir apuntar-se al càsting d’Eufòria?
Estava gairebé acabant la carrera i era un tipus de programa que em cridava molt l’atenció pel que feien els concursants: cant, dansa, vestuari i espectacle. Per mi Eufòria era la combinació perfecta de les coses que a mi m’agradaven.
S’havia imaginat que podria ser una de les escollides?
La veritat és que no. Hi havia molta gent i era molt difícil aconseguir-ho. Però sempre penso que quan t’apuntes a un càsting has de tenir una mínima esperança.
Un cop dins del concurs, què és el que més la va sorprendre?
Jo anava amb una visió molt innocent de com funcionen els programes de televisió. Pensava que hi anava a cantar i prou. T’adones que comporta altres coses que potser no tens tant en compte, com per exemple el rebombori mediàtic, que també forma part del concurs.
Com ho va viure?
Això no em va afectar, però va ser una cosa que vaig haver d’aprendre a gestionar.
I com li ha canviat la vida després de participar a Eufòria?
El canvi més gran és que la gent ara em reconeix i això també porta a tenir oportunitats a nivell laboral. Però continuo fent la meva vida d’abans, encara que sí que és veritat que he viscut experiències que mai m’hauria imaginat, com cantar al Palau Sant Jordi.
Si pogués tirar enrere, tornaria a presentar-se?
Sí. Tot i que fos un procés dur pels canvis que vius de cop, penso que és una experiència que m’ha portat a viure moments que quedaran en mi per sempre.
De fet, els concursants han pogut participar en el disc de la Marató d’enguany. Com ha estat aquesta experiència?
Fa molta il·lusió i és un reconeixement molt gran com a artista. Ser catalana i participar en la Marató és com posar un ‘check’ en una llista vital. Ha estat complir una de les coses que com a artista sempre tens al cap, perquè al final, des de petita que compro i escolto el disc.
I pensant en el futur, quins són els seus pròxims projectes?
El meu pla és participar en algun musical i també fer la meva pròpia música com a cantant. Compondre les meves cançons és una cosa que abans d’entrar al programa mai m’havia plantejat. M’agradaria anar seguint aquestes dues línies paral·lelament.
Esforç i constància
«Vaig compaginar els estudis amb sis hores al dia d’extraescolars artístiques. Era el que a mi m’agradava i sempre va ser una prioritat».
Produir música pròpia, però sense presses
«Des de la meva perspectiva comporta temps d’inspirar-me i crear cançons amb les quals realment em senti identificada. Això per mi el que necessita és tenir poca pressa».
El 2 de gener, concert al Teatre Condal
«Fer un concert de Nadal amb la meva companya del programa, Paula Costas, és una oportunitat increïble».
