Una jove pubilla desapareix. La mare, desesperada, demana ajuda a un investigador. Aquest és el punt de partida de l’últim cas que ha de resoldre el detectiu tarragoní Pitu Trifàsic, en El cas de la pubilla desapareguda, el tercer de la saga escrita i dibuixada per Víctor Centelles Miranda (Tarragona, 1966), i que ha estat cuinat en l’últim any, coincidint amb la pandèmia de la Covid-19. «Tot i que vaig començar fa un temps a dibuixar la història, la major part l’he fet durant el 2020. Per això, hi ha alguna referència al que vam viure l’any passat», explica l’autor, qui afegeix que «amb certa ironia el personatge està ‘confinat’ per haver tingut problemes amb la llei».
El cas de la pubilla desapareguda, explica el dibuixant i també bomber, «és un altre cas d’investigació del detectiu tarragoní. A diferència de la segona entrega –Qui és ningú?– aquesta tercera està realitzada amb blanc i negre per emfatitzar que és una història de novel·la negra i policíaca. Així mateix, aquestes dues últimes tenen en comú que estan ambientades en un futur», explica Víctor Centelles, qui afegeix que «el resultat és una atmosfera que recorda als anys 40 i 50, i a la vegada amb una estètica retro».
L’investigador, aquest cop, ha de resoldre un nou cas que el portarà a traginar pels ambients més lúmpens i esbojarrats de la ciutat de Tarragona. És per això que circularà entre éssers robòtics, cotxes voladors, distintes espècies humanes, androides, etc.
Del fet d’ambientar la trama en el futur de la metròpoli mediterrània, l’autor explica que «em venia de gust per diverses raons. La primera és que tinc més llibertat creativa, és a dir, puc crear personatges futuristes –bestioles, robots–, a més de permetrem moltes llicències d’ambientació, per exemple en una de les vinyetes surt la Catedral de Tarragona envoltada d’edificis futuristes, sense haver-me de cenyir a la realitat actual. Per mi, és divertit partir d’aquesta base tarragonina i divagar amb altres elements en el moment de dibuixar».
Tot i transcorre en el futur, de les vinyetes de Víctor Centelles se’n desprèn que «hi ha coses que no canvien mai, com qui té el poder».
«El còmic és una crítica social, ecològica i de com està la ciutat de Tarragona, i en què s’està quedant. M’agrada donar el meu parer de com tenim la ciutat», afirma l’autor. En aquest sentit, considera que «el poder, sempre, mana a l’ombra. Tot i que en el còmic faig una certa paròdia, hi ha un referent real». Per poder canviar això, es remet a «la condició humana i la seva essència».
D’altra banda, diu que mirar «l’experiència passada i el que hem fet malament, ens ajudaria a mirar millor cap al futur». A la pregunta de si hi haurien d’haver, a la vida real, més detectius com el protagonista, Víctor Centelles respon que «el Pitu respon a l’estereotip d’un detectiu de l’època, agafat i posat en una Tarragona del futur. Té principis, però també és solitari perquè les coses no li han anat bé». A més, el gènere còmic permet a l’autor, en el marc de la trama que envolta a aquest detectiu d’investigació, «poder donar pinzellades crítiques i iròniques sobre situacions que ens envolten en el dia a dia».
El detectiu
La personalitat artística del protagonista es manté en aquesta història. «Tot i que sempre començo cada relat sabent el principi i el final, en el procés creatiu va variant perquè també visc molt el moment i les coses que em passen, així com la influència de les persones que conec», afirma Víctor Centelles.
A més de rostres mediàtics i polítics del moment, en aquesta entrega també és possible reconèixer, entre els personatges secundaris, a amics, coneguts i familiars del dibuixant. De fet, diu que «per la meva part, és un reconeixement a aquests amics i gaudeixo en veure’ls en el llibre».
Pel que fa a la importància dels personatges secundaris al voltant del detectiu Pitu Trifàsic, Víctor Centelles explica que «físicament, siguin masculins o femenins, sempre intento que siguin diferents». És per això que el dibuixant s’esforça a plasmar, a través de les vinyetes, «rostres variats, és a dir, que cadascun tingui la seva personalitat. M’agrada treballar molt les cares i les faccions».
En El cas de la pubilla desapareguda, Víctor Centelles ha tingut present «referents que m’han influenciat i dels que he après durant tots aquests anys, com l’americà Alex Raymond (Flash Gordon; Rip Kirby); Hugo Pratt (Corto Maltés); Jordi Bernet (Torpedo); i els argentins José Muñoz i Carlos Sampayo, que treballen molt bé el blanc i negre. Són referents que sempre em remiro perquè, per a mi, són obres d’art i m’han influenciat amb el que jo faig». Així mateix, considera que «el gènere còmic viu una segona època daurada» i conclou que «sempre he considerat que els còmics són art i literatura».