<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Miquel Sàmper serà el conseller d’Empresa i Treball en el govern d’Illa

Conseller d’Interior amb Quim Torra, va deixar Junts per discrepàncies amb el partit per la llei d’amnista

11 agosto 2024 16:36 | Actualizado a 11 agosto 2024 18:59
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Miquel Sàmper serà el conseller d’Empresa i Treball en el nou executiu de Salvador Illa. Sàmper, provinent de Junts, va ser el titular d’Interior en el govern de Quim Torra, en substitució de Miquel Buch, i es va donar de baixa de Junts per discrepàncies amb el partit sobre la llei d’amnistia, el febrer d’aquest any. Com a advocat, Sàmper es feia càrrec de la defensa de l’exconseller Lluís Puig.

En els últims mesos se l’ha pogut veure en actes amb Salvador Illa i es va adherir a la plataforma de suport al líder socialista en les últimes eleccions al Parlament.

El perfil

Miquel Sàmper, advocat amb vocació social que va començar a la política de la mà de CiU, assumirà la conselleria d'Empresa i Treball del Govern de Salvador Illa, tot just sis mesos després d'haver-se donat de baixa de Junts, després d'un procés d'allunyament progressiu de la seva família política.

Nascut a Terrassa (Barcelona) el 1966, Sàmper era considerat un perfil moderat dins de l'antiga CDC, poc entusiasta de les estridències i de les derives unilateralistes que encarnava el sector proper a la presidenta de Junts, Laura Borràs.

No obstant, curiosament, la seva arribada al Govern com a conseller d'Interior es va produir el setembre del 2020, de la mà del llavors president de la Generalitat, Quim Torra, representant de l'ala més unilateralista i menys convergent de Junts.

Això va passar ja a l'ocàs del mandat de Torra, quan el president estava a punt de deixar el càrrec per inhabilitació i va decidir rellevar Miquel Buch a Interior.

Sàmper va deixar la conselleria el maig del 2021, en formar-se el nou Govern de Pere Aragonès, i es va incorporar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.

De pare almerienc i mare melillenca, Sàmper és llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques i compta amb una àmplia trajectòria com a advocat: entre 2004 i 2007 va ser degà del col·legi de advocats de Terrassa i entre el 2013 i el 2014 va exercir com a president del Consell de l'Advocacia Catalana.

Com a màxim representant d'aquesta entitat, va treure el seu vessant més social, en oposar-se al projecte de llei de seguretat ciutadana, l’anomenada «llei mordassa», que impulsava el llavors ministre del PP Alberto Ruiz Gallardón.

També es va comprometre a actuar de forma bel·ligerant contra els desnonaments i va ser pioner en impulsar a Terrassa un conveni d'intermediació hipotecària per evitar-los.

Sàmper va fer el salt a la política municipal de la mà de CiU, formació on estava considerat com una de les cares visibles del sector moderat de l'antiga Convergència, com a candidat a l'alcaldia de Terrassa a les eleccions del 2015, recolzat per l'ara president del Parlament, Josep Rull.

Als comicis municipals de 2019 va concórrer sota la marca Junts per Terrassa com a número dos, per darrere de Lluís Puig, de qui ha exercici com advocat després de les conseqüències jurídiques del procés.

En els darrers mesos, Sàmper, que és soci de l'associació Barcelona 2020, s'ha anat apropant a l'òrbita del PSC i abans de les darreres eleccions es va sumar a una plataforma de suport a Illa juntament amb més de 150 polítics i personalitats d'àmbits com la cultura i l'esport.

Aquell manifest reclamava «un president capaç de representar el conjunt de la ciutadania, que treballi per unir i eviti dividir» i que «estigui compromès amb el diàleg i la cooperació «.

La negativa de JxCat a donar suport inicialment a un primer esborrany de llei d'amnistia al Congrés dels Diputats va posar fi a la seva militància en la formació independentista, en considerar que una «bretxa ideològica i de formes» feia impossible la seva continuïtat.

Comentarios
Multimedia Diari