El primer diumenge d’agost és un dia important a Cabra del Camp. És quan es tanca el cicle de la sembra celebrant la Festa del Batre. Des de fa 35 anys que aquest municipi de l’Alt Camp organitza l’esdeveniment, lligat als dos que el precedeixen: la Festa de la Sembra a l’octubre i la Festa del Segar al juliol. A les vuit del matí, un grup de quinze membres de la Comissió del Segar i Batre de Cabra del Camp es reunia a la parada del Molí de la Vila per anar a buscar les garbes, els manats de sembrat que es van arreplegar tot just fa un mes.
Les van anar col·locant dins del carro, que arrossegat pel cavall, les portaria més tard a l’era de Ca l’Elvira per batre’s. «Les garbes que es van segar al juliol les portem a l’era amb carro i la gràcia de la festa és que es fa, més o menys, tal com es feia antigament», assegurava Antonio López, membre de la comissió. «El pas que hi ha entre segar i batre és el de preparar l’era, que s’ha de cuidar, netejar i escombrar. Això és una feina que no es veu i som uns quants que la fem per poder continuar», deia Nica Vigil.
Un cop van portar les garbes a l’era, les van anar col·locant a terra, formant una circumferència. Enguany és un mal any per a la collita i es va haver de fer la rodona buida al mig perquè no hi havia gaires garbes. «Vam segar el que hi havia per poder batre alguna cosa. Normalment, ho fem amb ordi i ara ho hem fet amb blat, perquè el gra és més gran», recalcava Vigil.
La tradició no només se segueix en els diferents passos, també repercuteix en les eines utilitzades, que són essencials per a fer la feina. Quan la palla s’ha assecat, el cavall arrossega una curra –una pedra cònica de grans dimensions–, que aplana el gra i el separa de la palla. Vigil apuntava que «quan es fa una passada amb la curra, les persones girem la palla amb les forques perquè el gra quedi a sota». Això es va fent fins que es veu que no queda més gra».
«És una cosa que fem sense ànim de lucre. No hi guanyem res, al contrari, ho fem per continuar amb les tradicions del poble»
Nica Vigil, membre de la Comissió del Segar i Batre de Cabra del Camp
Més tard, es passa diverses vegades el trill, una eina que serveix per trinxar una mica més la palla i ajudar a fer que acabi de caure el gra. Finalment, la feina acaba amb el ventar, quan es llença enlaire el gra brut de l’era. El que es recull es posa dins la màquina, que separa el gra de la palla, i en aquest moment ja es pot portar el cereal al molí per fer pa.
Una aposta per la continuïtat
Des de la Comissió del Segar i Batre veuen complicat el futur de la festa a causa de la manca de relleu generacional. «Quan va començar tot això jo tenia 19 anys –deia Vigil– i en aquell moment venia molta gent que en sabia. Eren 40 i 50 persones que es dedicaven només a això».
«Dels més grans, que són els que ens han ensenyat als de la segona generació, ja no en queden gairebé», afirmava López, i subratllava que han començat a participar de la festa una generació de joves a partir dels 30 anys.
També ha minvat la participació de públic durant la jornada. Els de la Comissió recordaven èpoques on l’era s’omplia de gent i «no s’hi cabia». Amb tot, els voluntaris del grup continuen organitzant-ho per no perdre aquesta festa tan arrelada a Cabra del Camp. «És una cosa que fem sense ànim de lucre, no hi guanyem res. Ho fem per continuar amb les tradicions del poble».
