Savina Paül és pilot de vols comercials de llarg recorregut i habitualment es posa als comandaments d’un Airbus 330. Quan la seva mare, psicòloga de professió, li va dir que no pensés tant en quina carrera volia fer, sinó en què es veia treballant, Savina ho va tenir clar, volia voltar pel món, sense rutines. Abans d’anar a l’escola de pilots CESDA, de Reus, la Savina es va iniciar en la simulació de vols a l’Aeroteca, a Gràcia. «Era la primera vegada que ho feia i em va encantar». Des de llavors, la tarragonina va passar de la desmotivació com a estudiant de batxillerat, a l’excel·lència. «Sempre havia sigut bona estudiant i vaig tornar a aquesta motivació». La tarragonina, així mateix, és una influencer (@savinapaul) i a través de les xarxes fa arribar als seus seguidors de forma didàctica molts dels secrets de la seva professió.
Directament pilot, no es va aturar a ser hostessa.
No m’ho vaig ni plantejar. Això no obstant, poso molt en valor la feina de les hostesses, no crec que només donin servei als passatgers, sinó que tenen una feina de responsabilitat. Sempre he sigut una noia aventurera. Els meus pares són escaladors i des de molt petita vaig escalar, vaig esquiar, vaig fer esport. No m’he empetitit mai respecte de coses que puguin semblar vertiginoses. Portar un avió era com pujar una paret.
Hi ha una frase que diu: l’aviació està escrita amb sang, el que significa que a partir de cada accident hi ha un canvi en els procediments i una mesura correctiva
Fa esport. Continua competint?
No. Ara estic fent vols de llarg recorregut, el que implica que entren en joc factors com ara el jet-lag, la fatiga o els canvis de pressió. Després de dotze hores de vol arribes a casa destrossada amb un canvi d’horari que, per exemple, amb la costa oest dels Estats Units és de nou hores. Llavors, m’ho prenc diferent, no tant de manera competitiva, sinó que m’escolto a mi mateixa. La meva feina és exigent físicament i mentalment i l’esport és un complement. El gaudeixo molt, tot i que sense autoexigir-me massa perquè al final és un equilibri.
Té moltes companyes dones?
Som molt poquetes dones pilot, al voltant d’un 5%. Però també és cert que cada vegada n’hi ha més. S’intenta transmetre que és una professió tant per homes com per dones. Ara bé, si a les dones no els hi agrada tant, com pot passar amb altres professions, suposo que ja no hi podem fer res. Però que som capaces de ser pilots o el que vulguem, això segur.
Com a influencer, quina importància té el seu missatge de cara a les nenes?
El fet de ser influencer, per mi representa diverses coses. Sobretot, intento divulgar sobre la meva professió, que tradicionalment ha sigut una mica tancada i m’agrada donar-li un punt de vista més humà. Intento explicar i ajudar a persones en diferents vessants com ara la por a volar, com poden ser pilots els nens que ho somien i no saben ni per on començar o per exemple, el fet dels hàbits. És a dir, tinc una vida sense rutines i molt canviant, però així i tot soc capaç de mantenir-me activa i saludable.
La meva feina és exigent físicament i mentalment i l’esport és un complement. El gaudeixo molt, tot i que sense autoexigir-me massa perquè al final és un equilibri
No deu ser fàcil acabar amb la por a volar.
Molta gent té por a volar i el fet que des d’Instagram els hi digui que estiguin tranquils, que les turbulències no són perilloses, ajuda. Si els passatgers poguessin veure la tranquil·litat que hi ha a la cabina, ells també ho estarien més.
Les coses van canviar l’11-S.
Exactament. Hi ha una frase que diu que l’aviació està escrita amb sang, el que significa que a partir de cada accident hi ha un canvi en els procediments i una mesura correctiva. En el cas de l’11-S el que es va fer va ser blindar les portes de les cabines amb un sistema de seguretat molt complet, tant que Lubitz, el pilot del Germanwings, va poder blindar-se allà i estampar l’avió. És complicat. Però sí que és cert que la porta blindada genera en els passatgers un punt de desconeixement i de desconfiança.
Com és d’important la psicologia en la seva professió?
Molt important. De fet, durant la carrera estudiem psicologia i una de les assignatures és Factors humans on ens expliquen la importància de fer equip, per tal d’establir una seguretat. Hem d’anar a una perquè si hi ha una emergència hem de fer equip. A part, cada any passem un control mèdic on hi ha un psiquiatre i un psicòleg, que es posen al dia del nostre estat emocional i psicològic. És molt important perquè segons en quines situacions el millor que podem fer és donar-nos de baixa. Volar amb una depressió és perillós.
Poso molt en valor la feina de les hostesses, no crec que només donin servei als passatgers, sinó que tenen una feina de responsabilitat
Les companyies han canviat alguns dels seus procediments per ser més eficients?
Tenim uns procediments que es diuen Green Operations, que estan pensats per ser els més eficients possibles. Però en tot cas, la seguretat va per davant. Vull dir, s’apliquen si el temps i l’operativa ho permet. Per exemple, en aeroports on la distància entre el pàrquing i la pista és molt llarg, com pot ser als EUA, a terra, faríem un tipus de procediment que és arribar a la pista amb un motor i el segon l’arrencaríem durant el camí. Només el fet d’estar tres o quatre minuts amb un motor encès i l’altre apagat estalvia molt de combustible. O si no es posen tants flaps, l’avió gasta menys.
Ha viscut algun moment de tensió als comandaments de l’avió?
En els simuladors entrenem totes les emergències i les sabríem fer totes, des d’un incendi a una fallada de motor, però a la vida real, normalment no passa res de tot això. El més curiós que he viscut està relacionat amb la tempesta Glòria. Aquells dies feia vols de Barcelona a Madrid i me’n recordo arribar a Barcelona amb el Glòria entrant, devíem ser dels últims avions que vam poder aterrar. Aquell dia es van ajuntar el vent, els llamps, la visibilitat i la pluja, tots els fenòmens meteorològics de cop. I no vam tenir cap problema. Per això entrenem.
Molt personal:
De turisme entre vols
Amb els vols llargs descansem un mínim de 24 hores, per la qual cosa podem fer alguna excursió. Evidentment, però, el prioritari entre un vol i un altre és el descans. L’harmonia perfecta és descansar, fer esport i menjar equilibrat.
Tarragona
Tinc molt bon record de quan era petita. Si no fos per la immediatesa amb què haig d’estar a l’aeroport hi continuaria vivint. És la meva ciutat, la de la meva infantesa, una ciutat que aprecio molt.
