Moltes d’aquestes cròniques van succeir al bar. Si mons pares ara veiessin algunes de les coses que hi han passat, no s’ho creurien. Per exemple, les condecoracions i reconeixements diversos rebuts, tenint present que jo mai m’he presentat a cap concurs. De tots aquests reconeixements, crec que només me’n mereixo un, el de la medalla al Treball President Macià, de la Generalitat. Abans les medalles gairebé sempre es donaven als militars i als nobles, en canvi ara tot això ha canviat i el gremi de l’hostaleria també acostuma a rebre distincions diverses. Una altra cosa que mons pares no s’acabarien de creure és que no han estat pocs els professionals de l’hostaleria que s’han inspirat en els entrepans i la manera de fer de Casa Boada.
Recordo que el 2019 vaig haver de tancar el bar ja que van començar els meus dolors. Aquell any a Tarragona s’hi va celebrar la ruta gastronòmica Tàrraco food, organitzada per Estrella Damm, i on 48 restaurants van crear un petit entrepà inspirat en els entrepans de Casa Boada i amb l’assessorament dels xefs Ana Ruiz (AQ), Pep Moreno (Deliranto) i Roger Murtró (Més que tapes). Més enllà d’aquests 48 restaurants, hi han hagut d’altres establiments que han fet creacions inspirades en Casa Boada. Pizza Nova, la pastisseria Velvet o el restaurant el Xamfrà en són tres. Un dia el xef Joan Llaberia, del restaurant cambrilenc L’Original em va dir que ell feia aquest ofici perquè jo li vaig encomanar, de fet ell de jovenet va venir durant molts anys a menjar a Casa Boada.
A Casa Boada hi venien molts parcel·listes, duien una bicicleta amb portapaquets
Ara vaig encarant el moment final de la meva vida, i a vegades penso que ja vaig passant a l’oblit. I en això que un dia em va telefonar l’Aitor Nieto Pérez, una persona molt coneguda en el món dels bars més culturals de Tarragona. La Cantonada és un establiment emblemàtic de la ciutat on s’hi han fet concerts o presentat llibres, com el Cinquanta còdols al mar de la Laura Casas, autora que ha vingut algun cop a Casa Boada. Ara, a més de la Cantonada, el senyor Nieto ha tingut la idea d’obrir un bar d’entrepans, on se’n fan a l’estil dels de Casa Boada. Jo li vaig dir que endavant, és una persona mot valenta. Tal i com està la cosa a nivell empresarial, amb establiments que baixen la persiana, aconseguir obrir un bar és admirable. Aquest bar, té un nom difícil: Ol’dirty smash, però el jovent tot ho assimila. L’Óscar Castelao Sorribes és el mestre que està a la planxa creant els entrepans, els fa amb ànima i amb la mateixa passió que sent pel seu estimat club Gimnàstic. El bar és informal i diria que massa una mica desapercebut, està davant de Santa Tecla
Mons pares també haurien quedat parats en veure que diversos autors literaris han parlat de Casa Boada als seus llibres. Un d’aquests primers llibres va ser el de M. Belén Márquez i Juan C. Pérez, titulat Sin pedigrí. JCP agente antidroga. El llibre està protagonitzat pel mateix Juan C. Pérez, que era un d’aquells guàrdies civils de la caserna de López Pelàez que als 80 venien sovint a esmorzar al bar. El llibre parla d’un crim que hi va haver al Vendrell a partir del qual l’agent del grup antidroga de la Guàrdia Civil de Tarragona Juan C. Pérez s’haurà d’enfrontar a un perillós narcotraficant. Sigui com sigui de llibres on hi apareix Casa Boada n’hi ha uns quants, però això no és tot, el 2022 l’Enric Garcia-Jardí va publicat una excel·lent biografia sobre la meva vida: Senyor Boada, (Ganzell, 2022) i jo mateix vaig arribar a publicar un volum amb les 80 primeres cròniques d’aquesta secció. És l’Històries de Casa Boada (Ganzell, 2022). Qui s’ho hauria imaginat!
Els meus entrepans van ser la meva vida, i agraeixo totes les iniciatives que sorgeixen que d’una manera o una altra hi troben inspiració. En el que pugui donaré idees, perquè entre tots donem més força a aquella famosa frase de Máximo Burxa: «Tarragona endavant».