Ho va anunciar la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, el 29 de gener: «Se’ns està reclamant un auditori d’abast provincial que no tenim a la nostra demarcació com sí que hi ha a altres llocs, un auditori amb bona acústica, amb suficients localitats per donar cobertura a l’Escola i Conservatori de Música de Reus, i també a la Banda Simfònica de Reus, a orquestres que hi pugui haver i a concerts que poguéssim acollir».
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, valora que l’equipament «és important i necessari per a la ciutat», que no en té cap d’aquestes característiques. «És evident que un espai amb un aforament i una sonoritat adequada fa falta», precisa.
Tal com el va plantejar Llauradó, l’auditori serà de nova planta perquè «sovint, construir sobre allò que ja està construït acaba sent més costós», i suposaria una inversió aproximada d’entre 4 i 5 milions d’euros. No hi ha, encara, calendari.
«Com a regidor, el que penso és que a Reus li aniria molt bé tenir-lo. És necessari. Si no, no estaria sobre la taula», afegeix Recasens. El municipi compta amb el Teatre Fortuny (capacitat per a 850 persones), el Teatre Bartrina (459), la sala del Conservatori de Música (240) o, fins i tot, l’Auditori Antoni Gaudí de FiraReus (754), a més d’altres sales.
«No són el mateix que un auditori», concreta l’edil, que incideix en que «tampoc els aforaments són iguals». «Tot el que siguin equipaments culturals ben plantejats és positiu», detalla. «Tenim escoles de música, una orquestra resident, una banda simfònica... Cal l’auditori», diu.
La voluntat amb el que proposa la Diputació és «captar espectacles de primer nivell que ara mateix no tenim la capacitat d’acollir i captar també visitants de caire cultural que, com a demarcació, volem tenir», havia especificat la presidenta de l’ens provincial a finals del mes passat.
En l’apartat d’equipaments culturals, sense relació amb l’auditori de la Diputació, l’Ajuntament de Reus té en cartera altres propostes com l’espai escènic estable a l’aire lliure que es va projectar al Parc de Sant Jordi. Al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027 el que figura és «crear un espai escènic a l’aire lliure».
«Com a Ajuntament, tenim previstes tota una sèrie d’inversions enfocades a espais, amb estadis diferents cadascuna d’elles. En el cas de l’espai escènic estable està formulat en el PAM», diu Recasens, que indica que «ara mateix, no hi ha cap novetat més enllà que forma part de les diverses accions que estan previstes». Fins ara, el que s’ha tirat endavant ha estat «feina interna».
Permanent i versàtil
Tal com el govern reusenc va perfilar-lo en un primer moment, l’espai escènic estable a l’aire lliure del Parc Sant Jordi, pensat per ubicar-se a la plaça d’Anton Borrell, es va concebre per albergar «un ventall ampli de manifestacions artístiques a l’aire lliure: música, dansa, teatre, cinema, circ...».
Es va pensar que integrés «un escenari permanent, dotació de serveis (com lavabos públics, camerinos i magatzem), connexió a totes les infraestructures necessàries (xarxes elèctrica, d’abastament d’aigua, de sanejament, de telecomunicacions)», i amb «la possibilitat d’instal·lació d’un umbracle de gran capacitat que seria un refugi climàtic».
