«Vostè s’endú l’última bossa taronja!». La Casa Borrull és coneguda pel seu producte càrnic i el color taronja que ha caracteritzat la marca. La clienta que se l’emporta la podrà guardar com un souvenir de col·leccionista.
Aquest dijous a la botiga dels Borrull han començat els primers comiats. El Carles i la Cori van prendre la decisió de tancar l’empresa per jubilació la setmana passada: «Dilluns ho vam comunicar a les treballadores. Dimarts vam pair-ho tots, i ahir dimecres vam decidir començar a dir-ho als clients», explica el Carles Borrull, l’última generació d’aquesta família que, després d’ostentar un negoci dedicat a la carn durant 106 anys d’història, abaixarà la persiana aquest pròxim dissabte, 15 de març, perquè «no tinc ningú darrere que m’agafi el relleu». L’anunci el va fer córrer el mateix Carles a través d’un missatge entre els coneguts. Tal com ell mateix em diria després, perquè tots els clients «han acabat sent amics o coneguts, i mereixen saber que tanquem abans que trobar-se un cartell de ‘Tancat per jubilació’ a la porta».
M’he d’esperar una estona fins que el Carles em pot atendre. Els he agafat en un moment de molta feina i, com la notícia ha corregut com la pólvora, tothom vol acomiadar-se com cal de l’amo i les treballadores de la casa. Qui coneix el comerç de Km0 i proximitat, el comerç de tota la vida, sap que la relació que es fa amb la clientela travessa el taulell. «Ens veurem a la perruqueria», li diu una clienta a una de les treballadores. «Sempre he estat encantada amb vosaltres», agraeix una altra abans de sortir per la porta del local de la raval de Martí Folguera.
Una vegada puc parlar amb el Carles m’explica que tot el matí han estat amb els sentiments a flor de pell. «Ha estat una decisió dolorosa i costosa, molt meditada. Faré 66 anys enguany, i continuar amb un negoci que veus que no té continuïtat, veus que no val la pena fer inversions», diu el propietari.
A diferència del que va passar amb ell, que va prendre el relleu dels seus pares, els fills del Carles no s’han dedicat al negoci familiar. Tot i això, l’opció de tenir un altre tipus de relleu ha estat sobre la taula. Per exemple, amb un traspàs. Però «ningú s’ha atrevit», diu l’amo. «Som de les últimes cases de tota la vida que quedem al centre de Reus, tot s’ha convertit en supermercats d’autoservei. Queda molt poca cosa que doni un servei com nosaltres, amb la qualitat de producte que oferim. És normal que la gent no s’atreveixi a posar-se al capdavant d’un negoci quan veus que no funcionarà, perquè els hàbits de consum han canviat molt». No és el primer negoci que tanca al centre de Reus en les últimes setmanes. Hem vist també com a la raval de Santa Anna, el Juncosa de les maletes ha desaparegut d’un dia per l’altre. I així, molts altres que han abaixat persiana en els darrers anys. «A Reus hi ha molts comerços oberts, però també n’hi ha molts que estan tancant. Però te’n vas a Lleida, o a Tarragona, i passa tres quarts del mateix. Les franquícies ens estan menjant: veus el mateix a tot arreu, amb els mateixos aparadors. Ens estan fent molt de mal».
Igual que la bossa taronja, el seu producte s’està acabant a poc a poc. Truquen per telèfon i pregunten si queda “mandongu”. El Carles es lamenta i diu que, si no en queda aquí, ja no n’arribarà més. «Aquests dies hem d’anar acabant el gènere, ens acomiadarem de la gent... ja ho has vist!». Doncs sí, he vist molta abraçada i, fins i tot, alguna llàgrima, entre treballadores i clients de sempre. «N’hi ha que han passat per aquí cinc generacions, que venien els rebesavis, els avis... És una botiga de tota la vida».
Li faig l’última pregunta: «Com definiria la història de Casa Borrull?». El Carles respon de pressa: «Un establiment que sempre ha estimat els seus clients».
Abans de marxar, una altra clienta s’acomiada del Carles. Ella farà els 100 anys d’aquí poc. 100 anys, gairebé com la botiga. Li demana al Carles si podrà anar a la celebració per tallar el pernil. La relació entre client i botiga de tota la vida travessa els taulells. I també la data de jubilació.
