Els músics de carrer han anat desapareixent de Reus. De tant en tant, algú treu la guitarra i l’altaveu, però s’afronta a que la policia el faci fora. I és que a Reus, l’activitat artística a peu de carrer no està regulada «i a ningú li agrada que el facin fora», explica D-James. És músic, viu a Reus, però lamenta que hagi de desenvolupar la seva activitat a altres ciutats com Tarragona, on sí està regulat i hi toca amb llicència. Com ell, altres artistes han emprès aquest camí: abandonar Reus per altres ciutats on l’activitat està regulada.
A la capital del Baix Camp hi hauria la intenció de crear un reglament, tot i que després d’anys treballant-hi, cap document ha vist la llum i, segons fonts municipals, per ara no hi hauria novetats.
Al Pla d’Acció Municipal (PAM) de l’anterior mandat, i també a l’actual PAM (2023-2027), es contempla la creació d’un «reglament d’usos per tal que els artistes i músics locals puguin realitzar espectacles al carrer». De fet, a principis de 2023 es va dur a terme un procés participatiu perquè la ciutadania fes aportacions per, posteriorment, redactar el reglament. I el projecte semblava que avançava amb col·laboració del col·lectiu, entre els quals, D-James al costat de dos companys més: Abdon i Lyba.
El projecte ja estava a les últimes, assegura D-James. Però «un parell de mesos després de les eleccions municipals del maig de 2023, i amb el nou govern [de PSC, ERC i AraReus], la vigilància sobre els músics de carrer es va intensificar, ens feien fora sovint», recorda D-James que, alhora, recalca que «mai ens han multat ni ens han requisat l’equip de música». No obstant, la situació incomoda, «i si et fan fora, no t’hi pots tornar a posar. Aquell dia ja l’has perdut».
D-James assegura que, per part dels polítics, sempre ha rebut bones paraules, «però està tot paralitzat» i segons diu saber d’una font fiable, «el projecte ha quedat en un calaix». Explica que en el darrer any ha vist un canvi radical, passant d’una comunicació fluïda amb l’Ajuntament a, «de sobte, silenci». «Són 10 anys de feina que no han servit per a res i estic desil·lusionat», lamenta. Per ara, ha desistit de tocar als carrers de Reus i, tot i que segueix vivint a la ciutat, cada dia agafa el cotxe per anar a altres municipis on pot tocar la guitarra a places i carrers de forma totalment legal, amb llicència, «que és el que volem». Va sovint a Tarragona, on ahir al matí regalava la seva música a la plaça de la Font, però també es mou per Saragossa o Sant Cugat del Vallès.
«És ridícul que a Reus no hi hagi un projecte que reguli els artistes de carrer», exclama, ja que, com defensa, el reglament suposaria una ordenació de l’activitat. «Ara mateix, sense cap mena de regulació, es propicia que hi vagi qualsevol», exposa, mentre que si es regulés, «estaria tot controlat».
A Tarragona, per exemple, els artistes requereixen d’acreditació i tan sols poden tocar en punts concrets de la ciutat i en horaris específics, sempre amb prèvia autorització, ja que «l’acreditació no permet l’actuació sense la reserva prèvia dels punts d’interpretació, dia i hora», s’especifica des de l’Ajuntament de Tarragona. Així mateix, es busca oferir qualitat, requerint als músics que acreditin formació o experiència musical.
La qualitat de les actuacions és, precisament, una de les reclamacions que el col·lectiu feia també a Reus. «Calen fer càstings per garantir aquesta qualitat», defensa D-James. I és precisament per això, perquè la regulació permetria ordenar l’activitat i millorar-la, que diu no entendre el perquè Reus no ho tira endavant.
El reglament permetria, d’una banda, regular en quins punts de la via pública estarien permeses les actuacions de carrer i acotar franges horàries, i de l’altra, controlar quins artistes hi tenen accés, a través d’autoritzacions. Així, els músics hi podrien actuar amb total seguretat jurídica, ja que ara «hi ha un buit», acoten des del col·lectiu. «Normalment, et fan fora o bé per ocupació de la via pública o per demanar almoina, i sobre aquest punt cal recalcar que no estem demanant diners, sinó que es tracta de propines». Com explica D-James, ser músic de carrer és una manera d’entendre l’art: «Vaig néixer amb el do de la música i sento que l’he de regalar».
Tarragona, Girona o Barcelona, ciutats regulades
Entre les ciutats catalanes que han regulat les actuacions de música en directe als carrers hi ha Tarragona, Girona o Barcelona, entre d’altres. A la Ciutat Comtal, existeix l’Associació de músics i músiques del carrer i del metro de Barcelona (Amuc BCN), entitat cultural sense ànim de lucre que organitza al col·lectiu d’artistes que toquen al metro; i també el projecte ‘Música al carrer’, amb més d’una vintena de punts per tota la ciutat. A Tarragona, des del 2018 hi ha el programa ‘Tarragona Patrimoni, músics al carrer’, amb quasi una vintena de punts i que marca les condicions de participació; mentre que Girona fa anys que potencia i regula la presència de música en viu amb la iniciativa ‘Girona, carrers de música’.