La Dolors Busquets aixecarà avui, 31 d’octubre, per últim cop, la persiana del número 11 del carrer Llovera, l’emblemàtic local que durant 98 anys ha acollit l’establiment de fotografia Niepce. Tres generacions i quasi cent anys des que Josep Busquets, l’avi de la Dolors, va arribar a Reus. Ara, es veuen obligats a deixar el cèntric local pel desacord amb l’import del lloguer. Però no és un punt i final, sinó un punt i a part. I és que properament Niepce obrirà portes al raval de Santa Anna 47. Per imprevistos aliens, la inauguració no serà la setmana vinent, tal com estava previst. Però el rètol exterior ja està col·locat i es treballa a contrarellotge per estar actius el més aviat possible.
Així, Nipece obrirà un nou capítol de la seva història, en un any especialment complicat, després del traspàs de Carles Busquets, el pare de la Dolors. Per primer cop, aquest capítol s’obrirà lluny del local del carrer Llovera, carregat de records. L’avi Josep hi va posar els peus per primer cop a mitjans dels anys 20 del segle passat, el Carles Busquets hi va passar tota la vida, «i jo ja en porto 50», diu la Dolors, al costat de la seva mare, la Dolors Cherta, mentre fullegen i comenten imatges que recull el llibre Fotografia Niepce, 100 anys d’història.
Tot i que la botiga de Reus té 98 anys, la història es remunta al 1915, a Barcelona, de la mà d’Ignasi Busquets (el besavi de la Dolors) i el seu cunyat Josep Fabregat. Tots dos eren fotògrafs i tenien el seu propi estudi, però van decidir ajuntar esforços i crear-ne un de conjunt al carrer de Fontanella. «Per no posar els seus noms, van optar pel cognom de l’inventor de la fotografia: Joseph-Nicéphore Niépce», explica Busquets. Va ser el primer estudi de Barcelona a utilitzar l’electricitat. I és que, com puntualitza Cherta, «abans, les fotografies es feien als terrats, però ells ja utilitzaven focus».
El negoci va funcionar, tant, que va començar a expandir-se, obrint estudis fotogràfics a altres poblacions. «També volien a la zona de Tarragona i, finalment, es va optar per Reus perquè els hi va semblar més comercial», expliquen mare i filla. Un conegut de l’Ignasi va estar un any al capdavant de la botiga del carrer Llovera, però sembla que les coses no van anar prou bé i Ignasi va enviar el seu fill Josep Busquets (l’avi de la Dolors) a Reus perquè tanqués l’estudi. No obstant, en Josep va veure potencial i va decidir donar una segona oportunitat. Ja casat i amb una filla –la Maria–, va estar un any de prova. «Estava allotjat a l’hotel Londres», recorden, fins que va decidir comprar un habitatge al passeig Sunyer, on s’hi va traslladar amb la família.
El seu fill Carles Busquets va mostrar interès en la fotografia ja de ben petit, quan jugava a fer fotos i a revelar-les. Amb tan sols 14 anys va haver d’afrontar el seu primer reportatge, després que el seu pare es trenqués la cama. «Hi havia un congrés a Reus i en Josep va enviar al Carles. Les fotos van sortir molt bé, les van publicar en diferents diaris i li van donar el carnet de premsa», explica Cherta, la seva dona. Amb el Carles, el negoci tenia el relleu assegurat, «i l’avi Josep sempre va venir a la botiga, fins l’últim dia». També la Dolors Cherta s’hi va acabar implicant. «M’agradava la fotografia, però no em cridava l’atenció», reconeix. Però un dia es va haver de quedar sola a la botiga «i resulta que les fotos em van quedar bé».
A la Dolors Busquets, la filla del Carles, la vocació per la fotografia sempre l’ha acompanyat, «porto aquí 50 anys», exclama, recordant que de ben petita ja ajudava amb el que fes falta, també a revelar. Al seu germà Carles també li agrada aquest món, «però ell és enginyer informàtic».
Niepce és testimoni de la història de Reus del darrer segle, amb més d’un milió de negatius de tot tipus; i també de l’evolució de la fotografia. El revalat analògic és història, tot i que molts imprimeixen les seves fotografies digitals. «Mirar fotos en un ordinador és esgotador, però els àlbums se segueixen mirant», diuen mare i filla. L’èxit de Niepce? «La passió per la feina i que s’han aguantat totes les pujades i baixades», conclou Cherta.
