Li deien Niepce. El nom del negoci familiar que, amb els anys, es va convertir en el seu pseudònim. Carles Busquets deixa enrere tota una vida dedicada a la fotografia i a la seva ciutat. Testimoni gràfic del batec ciutadà al llarg de moltes dècades, ha estat present en moments d’aquells que escriuen la història.
La de Reus, i la del país. La seva filla Dolors ho explica poc abans del funeral, mentre remena i selecciona algunes imatges representatives per cedir al Diari.
«El primer reportatge, el pare el va fer quan tenia 14 o 15 anys», explica la Dolors. Va ser quasi per casualitat, però aquella cobertura va donar a Carles Busquets el carnet de periodista. Aquell dia, el pare de Carles Busquets havia de cobrir un congrés de periodistes que se celebrava a Reus, però la mala sort va voler que tingués una caiguda amb moto i es fes mal al peu. No podia anar-hi. No hi havia marge de maniobra i el jove aprenent hi va anar en lloc del seu pare. Era tot un repte i va intentar fer-ho el millor que va saber.
I li va sortir bé. Aquell adolescent no tan sols se’n va sortir, sinó que va publicar fotos a La Vanguardia i la feina feta va fer que li enviessin el carnet de periodista. Això va ser una primera pedra d’una llarga trajectòria que també ha passat pel Diari i que acaba aquesta setmana amb el seu últim adéu.
«Els moments més importants per a ell, també a nivell fotogràfic, van ser els familiars, com el naixement dels seus dos fills», recordava ahir la Dolors, un pèl emocionada. Però Niepce té un també un paper clau en la història recent de Reus.
«Veure que hi ha canvis i que pots ser-hi. Això, per a ell, també era molt important», afirma la seva família, conscient del valor històric que tenen les imatges captades al llarg dels anys.
I és que Carles Busquets era sens dubte un retratista de la història reusenca.
Ras i curt. Té fotografiades les Tronades més emblemàtiques, les Tres Gràcies de Divendres Sant, els moments clau de l’hoquei i el futbol del Reus Deportiu, els primers avenços tecnològics del sector agrari, el Carrilet que unia Reus i Salou o fins i tot el funeral del General Prim i l’actuació històrica de Montserrat Caballé al Teatre Fortuny, on qui seria el seu marit li va demanar matrimoni.
«Se li trencava la veu»
«Però el que més el va impactar va ser sens dubte la tragèdia dels Alfacs», recorda la Dolors. Niepce hi va ser. Hi va arribar quasi abans que els equips d’emergències. I va viure l’infern en primera persona. Ell va fer la cobertura en vídeo per TVE, i els arxius fotogràfics de tot allò també formen part de l’arxiu de Niepce.
La tragèdia dels Alfacs el va impactar. Encara se li trencava la veu quan en parlava
El record que en tenia era molt potent. Potent i dur. «Sempre, sempre se li va trencar la veu en parlar-ne. Per molts anys que haguessin passat, allò el va deixar totalment impactat», explica la Dolors.
Aficionat al ferrocarril, Busquets va ser capdavanter de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de la seva ciutat. I no només a nivell local, sinó que també va ser soci fundador de la federació a nivell de Catalunya i capdavanter en l’àmbit estatal. Era la seva gran afició. I, de fet, també té imatges per a la història del famós Carrilet de Reus.
Ahir, l’església de Sant Francesc el va acomiadar. Estava ben plena. Amb familiars, amics, veïns, empresaris, autoritats, coneguts... Les darreres fotrografies.
Els seus companys fotoperiodistes li van retre homenatge deixant les càmeres a sobre del fèretre mentre durava la cerimònia. Un darrer treball conjunt, simbòlic i emotiu.
La història de Niepce ja havia començat amb el seu pare, també sota el nom de Niepce, que amb la seva càmera va captar moments com la visita del president Macià a Reus l’any 1931 o el primer dia del Mercat Central, el 1949. Després, Carles Busquets li va prendre el relleu. I ara, és la Dolors, junt amb la seva família, qui recull el testimoni del popular pseudònim reusenc. La història de Niepce continua. I bé ho sap la ciutat de Reus. El seu recull en imatges reposa a l’arxiu de l’empresa familiar, que continua al peu del canó per capturar moments històrics del futur.