Fa almenys quatre segles que hi ha gegants a Reus. Uns elements festius que han anat canviant al llarg de tot aquest temps però que segueixen formant part de la imatgeria festiva catalana.
Enguany es commemoren 400 anys de la primera notícia dels gegants a Reus, que data del 20 de gener de 1620, trobada en un memorial conservat a l’Arxiu Municipal i on es descriu la festivitat de Sant Sebastià d’aquell mateix any. Segles enrrere havia estat el patró de la ciutat. Es tracta d’un text que descriu el Seguici que va cap a la Prioral: «Féu-se offici en la iglésia parrochial de la vila dit dia per los preveres de dita iglésia ahont acudiren bale, jurats y prohoms, acompanyats de dits capità y sa companya, balls de cavallets y altres balls, jagans, trompetas, y músicha de menestrils».
Segons Salvador Palomar, membre de Carrutxa, centre de documentació del patrimoni i la memòria de Reus, a partir d’aquell moment els gegants van anar sortint cada any per Corpus i també per Sant Pere. «Ho sabem perquè com que els gegants són del municipi, apareixen els pagaments als balladors i músics als llibres de comptabilitat municipal conservats a l’Arxiu».
Des de fa 400 anys els gegants de Reus sempre han estat presents a les festes reusenques exceptuant aquells moments excepcionals en què no hi havia festa per guerres o pandèmies. Precisament enguany, tampoc sortiran a ballar per Sant Pere per la Covid-19.
Els gegants d’avui en dia són rèpliques del 2005 elaborades per l’escultor Ramon FerranEls experts desconeixen com eren els primers gegants de Reus. Creuen que probablement eren una única parella fins a la segona meitat del segle XVIII en què ja n’hi havia dues, una de les quals representava uns gegants moros. Pel que sembla, anaven vestits de guerrers moros, amb sabres i turbants. Les gegantes anaven vestides segons la moda del temps.
L’any 1800 passa a haver-hi tres parelles de gegants. Palomar explica que «no sabem en quin moment exacte, tot i que diversos autors situen la seva primera sortida en moments com les festes de col·locació de la primera pedra del projectat canal que havia d’unir Reus amb Salou, el 1805», però no consta enlloc cap encàrrec de construcció de nous gegants així com tampoc cap acte d’estrena.
Els gegants de Reus s’identificaran amb les diferents parts del món: els europeus (Vitxets), els Moros i els Indis, popularment coneguts com «els indius».
El nom de Vitxets és antic i probablement ja el tenien uns gegants anteriors. Segons els experts, en aquest moment es volien fer uns gegants negres que no es van arribar a construir, s’explica, per raons polítiques: «negres» era el malnom que rebien els liberals i no volien que els gegants servissin per a fer-ne burla en el context de forts enfrontaments del moment.
Palomar explica que també hi va haver un intent de fer uns gegants xinesos a mitjans del segle XIX que no va arribar a reeixir. «El fet que, cap al 1800, es volgués representar el món sencer amb els gegants no és exclusiu de Reus, hi ha altres ciutats que també en tenen. En el cas reusenc, correspon a un moment de gran vitalitat del comerç internacional com ara l’etapa del Reus, París i Londres, o amb l’exportació de l’aiguardent».
Al segle XX es completarà la col·lecció amb els gegants japonesos (1956), obra de Ramon Ferran, que també va fer els negres actuals (1989). Uns anys abans (1977) s’havien fet uns gegants negres en un taller del País Valencià, que encaixaven poc amb l’estètica del conjunt i que es van deteriorar ràpidament.
Històricament l’acompanyament musical dels gegants havia estat fet amb flabiol i tamborí i, al segle XIX, va passar a ser amb gralles.
Els gegants tenen tres tonades tradicionals: la Marxa, que és un toc de cercavila, el Valset, potser la tonada més popular de la Festa Major de Reus, i el Toc de Processó, que s’assembla a les tonades que s’interpreten en altres poblacions per a acompanyar als castellers. També es toca la Sonata antiga (anterior al 1860) i el Vals de la Processó. «És important saber que, a mitjan segle XX, en un moment de decadència de la gralla com a instrument festiu que es va mantenir gràcies als castells, a Reus no es va perdre, ans al contrari, l’Ajuntament procurà la creació d’una colla de grallers per acompanyar els gegants», conclou Palomar.
En els últims anys s’han renovat elements de tots els gegants: les carcasses, els colors, el vestuari i la perruqueria. El 2005 es van fer unes còpies noves dels gegants, més lleugeres i idèntiques, amb els vestits renovats. Els gegants antics es conserven als fons dels Museus de Reus.
Precisament, tots aquells que vulguin veure els elements festius de la ciutat durant aquesta atípica Festa Major de Sant Pere ho poden fer visitant l’exposició ‘Ara toca festa’ a l’espai del Museu de Reus de la plaça Llibertat. Una mostra acompanyada d’una guia virtual per a conèixer la seva història així com també els seus costums.
