La petjada internacional del pintor reusenc Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874) és «extensa». Així ho confirma Francesc Quílez, comissari de l’Any Fortuny –efemèride que commemora el 150è aniversari de la mort de l’artista. La programació d’activitats que recorden la seva figura està concebuda per dur-se a terme a la capital del Baix Camp i ciutats com Barcelona, Madrid, Granada i Almeria, però també d’altres que van ser cabdals en la seva trajectòria creativa, fora de l’Estat, com serien: Roma, París, Nàpols, Venècia i Tànger/Tetuan.
La descentralització de l’activitat demostra fins a on va arribar la feina de Fortuny. «Fins i tot, als Estats Units, on es van vendre una pila d’obres seves gràcies als marxants que feien tractes amb col·leccionistes d’allò més poderosos», assenyala Quílez.
Si abordem una de les localitzacions on es durà a terme una conferència sobre Fortuny, com ara Roma, el comissari de l’Any Fortuny justifica rotundament que «és una de les destinacions imprescindibles, ja que el pintor va fixar la seva residència allà el 1858, amb algunes estades a Granada, això sí, entre els anys 1870 i el 1872». Tànger/Tetuan és una altra de les destinacions destacades perquè l’autor hi va crear treballs clau com ara La batalla de Tetúan. Sobre aquesta obra Quílez, explica: «Va ser la constatació d’un fracàs en ple segle XIX, perquè és una pintura inacabada i, llavors, s’havien d’acabar; Fortuny partia de les bases clàssiques i es perd pel camí, però això és el que el fa diferent, perquè trenca amb tot allò establert». 150 anys després de la mort, «la lectura que podem fer és una de ben diferent, l’obra té potencialitat, sensibilitat i toca un tema tan conflictiu com el del colonialisme, avui podem fer una lectura contemporània, d’aquest treball».
Gravats i polonesos
L’Any Fortuny aprofundeix, d’altra banda, i entre altres coses, en la faceta de l’artista pel que fa a la pràctica del dibuix i el gravat. Mostra el vessant de dibuixant de l’artista reusenc, per posar un cas, l’exposició Marià Fortuny. Una biografia sobre paper, la qual acollirà fins al 8 de febrer el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus i que compta amb el suport de la Generalitat i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però l’assumpte no s’atura aquí: també hi ha el gran univers del gravat, on Fortuny també va ser d’allò més prolífic.
En aquest sentit, l’Associació ARS, cultura i tècnica de Reus, amb motiu de l’efemèride, va muntar, en col·laboració amb el Centre d’Amics de Reus, un certamen de gravats, l’anomenat Mini Print Internacional Reus Fortuny 2024. L’esmentat concurs va rebre 180 gravats de 67 artistes participants procedents de 15 països diferents. De fet, tot mirant aquestes procedències diverses, de Catalunya, en van participar 23, de la resta de l’Estat, 10; i, de fora d’aquest, de Polònia, 11 persones. La resta de localitzacions són diverses i menors, entre les quals hi ha: França, Corea del Sud, Mèxic i l’Argentina. I, de més minoritàries: Països Baixos, Eslovàquia o, fins i tot, Taiwan.
A tall de recordatori, a principis de novembre i lligant-ho amb la petjada internacional de Fortuny que comentàvem, dos dels tres guanyadors del concurs van ser polonesos. Preguntat per això mateix, al president de l’associació impulsora del concurs, Lluís Llop, esmenta: «No podem explicar per què tants polonesos s’han interessat en participar-hi, però el cas és que a Polònia hi ha molta tradició en creació de gravats; de fet, n’hi ha molts països, però no és conegut per molta gent».
Amb Internet, treballar en atraure artistes perquè participin en certàmens com aquest, en no haver-hi fronteres per enviar obres, «ho torna tot molt global», expressa Llop, qui detalla que, abans, aquesta tasca de promoció era «més feixuga» i, per dir-ho d’alguna manera, «més artesana». «Aquesta vegada, pel Mini Print Internacional Reus Fortuny 2024, hem treballat molt a la xarxa social Instagram i la clau és moure’s entre gremis de gravadors, que n’hi ha un gran espectre», anuncia.
I, sens dubte, existeixen col·lectius i portals web on publicitar aquests certàmens. «Cercar aquests espais és garantia d’arribar a tot arreu», assegura. Dit això, Llop també aporta que gràcies a concursos com aquest es pot fer divulgació de la pràctica del gravat, ajuda a fer-ho més conegut. «Sovint trobem que és més visible la pràctica de la pintura, però no la del gravat. Si se’n parla, del seu procés de creació, és també important per als que ens dediquem», completa.
I, com a recordatori, Francesc Ramos, integrant de la comissió de treball creada especialment en el marc de l’Any Fortuny al Centre d’Amics de Reus, esmenta que, tot i que les activitats concebudes a l’entitat per l’Any Fortuny no surten de Reus, hi haurà conferències de l’historiador Jaume Massó, en què s’abordarà la petjada que va deixar el pintor internacionalment.
