El mestre Albert Galcerà, el director de l’Orfeó, fa sonar el timbre que crida a assaig cap a dos quarts de dotze del matí. A peu o en ascensor, la seixantena de cantaires que es troben explicant històries al bar de l’entitat, comencen a enfilar cap al primer pis.
«Jo m’asseia aquí», diu l’Enric, un dels baixos. «Jo abans era soprano, però ara no sé ni si podria cantar de contralt», diu la Montserrat. Ambdós són els cantaires més grans de la cita d’aquest diumenge i pràcticament arriben a l’edat del mateix Orfeó Reusenc, que celebra el seu centenari.
Els quadres penjats a la paret de la Sala Mateu es converteixen en protagonistes per un dia. Tothom es busca a les antigues fotos que decoren l’espai per trobar-hi els vells coneguts, explicar i comentar anècdotes i recordar els qui ja no hi són.
A poc a poc, tots es van situant als seus llocs. Els espera una carpeta amb les cinc partitures del concert que oferiran a la tarda. Després de l’escalfament protocol·lari i ineludible, el mestre Galcerà fa sonar les primeres notes de La Gavina. «Aquesta és massa moderna per mi», comenta el Francesc. Hi ha gent a la sala que fa molts anys que no trepitja l’entitat, però que hi van tenir una vida molt activa dècades enrere. L’emoció, en alguns casos, és a flor de pell i algunes llàgrimes es despengen de joves i grans.
Entre els baixos se sent un comentari: «No ha canviat res, les dones continuen xerrant com sempre quan no toca».
Les notes de la composició La Gavina donen pas a la sardana Les Fulles Seques. Aquí ja s’hi animen tots. Posteriorment, al programa, hi ha previst també cantar L’Estaca i evidentment, el Cant de la Senyera, l’himne dels orfeons.
El concert serà a la tarda però, abans, hi ha previst de fer un dinar. L’actual presidenta, l’Esther Cos, assegura que «hem volgut que tots els que en algun moment han estat o són cantaires se sentin partícips del centenari».
El que de ben segur han aconseguit és reunir diverses generacions de l’entitat, en una jornada pel record.
