Un recent article publicat en aquesta mateixa tribuna ha aconseguit desconcertar profundament la professió infermera de Tarragona. Per sort, els sanitaris som el col·lectiu més ben valorat actualment per la població catalana, i des del Col·legi d’Infermeres de Tarragona (CODITA) volem que continuï sent així.
La salut no la construïm només les infermeres i les metgesses, seria agosarat pensar-ho. Existeixen uns determinants socials, que són les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, i no les podem obviar.
Però alguns desequilibris que es produeixen en el nostre sistema sanitari sí que ens inquieten, i molt. Per exemple, és preocupant que gairebé no hi ha infermeres en llocs claus de la sanitat catalana. Per què una infermera no pot ser consellera, directora general o cap dels serveis territorials de salut? En aquest context és positiu que al capdavant de l’ICS hi hagi una infermera, com també passa en la Direcció General de Professionals de la Salut.
Aquí no hi juga el color polític. De fet, ha de ser un signe de normalitat veure infermeres liderant a tots els àmbits de la salut de la seva comunitat, com en el cas de la gerent de la Regió Sanitària de Tarragona i la de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre.
Això no va d’orgull professional. Aquí parlem d’uns lideratges que els teòrics del management ja han definit com allò a què hem d’aspirar en la gestió del bé comú. Perquè una infermera quan lidera, fa seu el principi del lideratge compartit i col·laboratiu. Així és com progressen les organitzacions i els països.
El nostre és un col·lectiu i una especialitat que s’exigeix molt a sí mateixa en formació i preparació per a la tasca social que ens pertoca
Des d’una mirada sistèmica del que representa el context sanitari català, el lideratge infermer es fa evident cada dia en la cura de les persones, la prevenció, la promoció de la salut, en la recerca, etc. S’expressa també en la política, en la gestió, en la innovació, camps on a la infermera no li queda cap altre camí que respondre amb competència.
Així doncs, a una base sòlida de coneixements (Grau i Especialitat), sovint incloent el doctorat i competències específiques, les nostres companyes incorporen habilitats i aptituds que les fan òptimes per a posicions de la màxima responsabilitat, tant pot ser dins d’un hospital, consorci, centre de salut o àrea sanitària. Queda clar que el nostre és un col·lectiu i una especialitat que s’exigeix molt a sí mateixa en formació i preparació per a la tasca social que ens pertoca.
A les milers d’estudiants que avui es preparen per a ser les infermeres del futur no els podem dir que quan exerceixin, la seva autonomia estarà compromesa i hauran d’esperar en cada moment les instruccions d’un ésser superior que els indiqui què cal fer a cada moment. Perquè entenem la professió infermera com l’exercici diari de les solucions: sovint des de la humilitat i de vegades en un equilibri entre creativitat i possibilisme.
Fer d’infermeres és donar milers de respostes a les persones ateses i prendre decisions, ja sigui des de la cura assistencial o des de la gestió, posant als pacients i les seves famílies al centre de tot: som la seva veu, defensem els seus drets, per això les infermeres sempre estem al seu costat. I treballem desfent nusos en el sí d’un sistema sanitari molt exigent i que continua entre els primers d’Europa, per bé que suporta moltes amenaces evidents. Això els hem de transmetre a les infermeres del futur, i no que la relació del pacient amb el sistema té un propietari i uns masovers.
La ràtio d’infermeres per cada 100.000 habitants a Tarragona és de 524 professionals. Ja fa anys que des de CODITA insistim en equiparar-nos a les mitjanes europees, i retallar desigualtats territorials que existeixen, fins i tot dins de Catalunya mateix. Això es diu i es reclama amb un objectiu: que augmentem la seguretat, la qualitat del seguiment a la persona atesa, l’accessibilitat, i que aconseguim la fita de reduir els temps d’espera que fan de barrera entre la població i el sistema de salut. És clar i diàfan, per tant, que millorar les condicions i la dotació de personal en infermeres, faria millor la nostra sanitat.
És clar i diàfan, per tant, que millorar les condicions i la dotació de personal en infermeres, faria millor la nostra sanitat
L’OMS ens diu, impulsant iniciatives com Nursing Now aquests darrers anys, que s’ha d’incrementar la influència de les infermeres en les polítiques de salut, augmentar la inversió per a unes millors condicions laborals, però també fer visible els àmbits en què les infermeres assoleixen més impacte i resultats. I és que el mal que hem patit durant dècades les infermeres, possiblement ha estat una cruel i persistent invisibilització, que no acabem de guarir i que ens pesa i ens dol.
Avui, la ciència ja ha demostrat que països amb més infermeres presenten nivells de salut més elevats. I no només això, sinó que la població de Catalunya entén que el paper de la infermera en tots els nivells de l’àmbit sanitari és cabdal. I els catalans i catalanes no hi volen renunciar, cosa que ens enorgulleix enormement.