Coordinador de la Prova d’Aptitud Personal de mestres del Consell Interuniversitari de Catalunya.
Exprofessor de la Facultat d’Educació i Psicologia de la URV.
Exassessor del Departament ‘Educació
«Vet aquí que... una mula carregada fins dalt de llenya tornava a casa des del bosc com cada vespre, quan de sobte, es va trobar el camí bloquejat per un gran tronc que li barrava el pas. No podia passar i després d’uns instants, l’animal va decidir empènyer amb el cap l’arbre, però era enorme i no es va moure ni un centímetre. Persistent i caparruda, augmentava la força dels cops, però el tronc continuava immòbil. Obstinada va insistir tant, que finalment, després d’una embranzida, es va fer una gran ferida al cap i va caure morta».
La tossuderia és la característica d’una persona quan es manté inflexible en les seves conviccions, idees i decisions, encara que siguin equivocades. Socialment, no està gaire ben considerada perquè s’associa a una «actitud immobilista i tancada» que no afavoreix les relacions. És complicat per a tothom compartir espai i temps amb un individu tossut.
Apareix a la primera infància, a l’etapa coneguda com a ‘petita adolescència’ que va des dels 2 fins als 5 anys. És el període en què emergeixen els primers conflictes, és la fase del pensament egocèntric, la conquesta de l’autonomia i l’adquisició del llenguatge. Durant aquest període evolutiu s’assenten les bases de la personalitat en funció de la idea que té l’infant sobre si mateix, la imatge que projecta, els comentaris que rep, les experiències que viu i les emocions que aquestes li generen.
Un infant tossut destaca per les dificultats per raonar, presenta baixa tolerància a la frustració quan se li porta la contrària i s’obstina en imposar el seu criteri. Li costa canviar d’estratègia, opinió i actitud, i rarament admet que pot estar equivocat. Aquesta és una possibilitat que ni es planteja, i arriba un moment en què la prioritat és, sobretot, no mostrar-se vulnerable, inconsistent o reconèixer que és millor rectificar. Té idees pròpies, no li agrada que li diguin el que ha de fer i quan se li demana realitzar alguna cosa, tendeix a negar-se, però, en canvi... si se’l deixa triar, la reacció acostuma a ser diferent perquè sent que se’l té en compte. Té molta necessitat de sentir-se protagonista.
La clau ‘per a sobreviure’ amb un infant tossut és posar pocs límits. Cal triar les mínimes normes i mantenir-les amb una barreja de fermesa i afecte
Tractar diàriament amb un fill tossut és esgotador. Frases com «ja no sé què fer», «no puc més» i «és com una mula» són habituals en els pares quan descriuen com se senten. El problema és que l’ambient familiar es deteriora perquè cada dia és un ‘déjà-vu’ i els adults tenen la sensació que les coses no milloren, al contrari, sembla que tot es complica i la fatiga envaeix les accions més habituals.
La clau «per a sobreviure» amb un infant tossut és posar pocs límits. Cal triar les mínimes normes i mantenir-les amb una barreja de fermesa i afecte, i mai no cansar-se d’argumentar, parlar i explicar, utilitzant contínuament el diàleg amb dosis il·limitades de paciència i tranquil·litat.
Un segon aspecte important és la comunicació. Si els pares volen que el seu fill els escolti, el primer que han de fer és dedicar temps a fer el mateix. El fill és obstinat en les seves opinions i per això és important que se senti escoltat. Conversar de forma habitual sobre com es sent en les situacions normals i de crisi, acostuma a ser beneficiós.
No s’ha d’oblidar que l’infant tossut acostuma a ser un ‘bon actor’. Aparentment sembla que no l’afecten aquestes situacions però és fals. És una persona sensible que ha après a dissimular, i s’esforça en no semblar vulnerable per continuar amb la seva obstinació. Per tant, els pares no han de perdre la calma davant d’actituds d’aparent indiferència, perquè les coses no són en realitat com semblen. És important que l’adult connecti emocionalment, sense deixar-se portar per les aparences.
Es recomana evitar perdre el control i posar-se al mateix nivell. Sempre fan més efecte els missatges positius que no pas els negatius, i, sobretot recordar que «les paraules de l’adult sempre han d’anticipar el que passarà», per tant, no és recomanable realitzar prediccions que després no es poden complir. L’amenaça no serveix si no es compleix. És la negociació l’instrument que millor funciona, pràcticament, l’únic.
Davant de les situacions que s’enquisten, és útil pels pares esperar un temps, abans de reaccionar, això no vol dir cedir davant la seva voluntat, únicament significa que els adults tenen més recursos per reflexionar i gestionar adequadament la situació.
Un infant tossut destaca per les dificultats per raonar, presenta baixa tolerància a la frustració quan se li porta la contrària i s’obstina en imposar el seu criteri
En un infant tossut, però, no tot és negatiu. Acostuma a ser intel·ligent, observador i creatiu i qüestiona tot el que passa al seu voltant, i si no ho entén, pregunta. És assertiu i dona la seva opinió, sobretot si no està d’acord amb el que se li proposa, i normalment, no se sent incòmode davant el conflicte. És un infant decidit, constant i persistent.
És poc influenciable, no es frustra per les opinions dels altres i normalment te les idees clares. És com un d’aquells peixos que neden a contracorrent, lluitant amb totes les seves forces contra la direcció de l’aigua que els empeny. Una llegenda oriental diu que «el peix koi és l’únic capaç de superar les dificultats sense rendir-se, ja que gràcies a la seva obstinació intenta un cop i un altre superar tots els entrebancs i arribar al lloc on va néixer».
Els consells no són fàcils de portar a la pràctica, però conèixer la teoria ajuda a no equivocar-se d’estratègia, tot i que no és gens fàcil, perquè les persones que conviuen amb la tossuderia es desgasten i desanimen molt.
