En matèria de comunicació i com estudiar-la, els nord-americans marxen de fa temps un parell de passes per davant de la resta. El periodisme porta anys amb la vista girada cap a ells en espera que ens diguin com podem resoldre la formidable crisi que pateixen els mitjans convencionals en aquesta funesta transició del món analògic al digital, quan les noves generacions han deixat massivament d’informar-se pels canals habituals en els seus ancestres, amb tots els perills i canvis radicals que aquesta tendència comporta. Avui, però, no parlarem del trist moment que travessa aquest ofici, tan bàsic per a entendre una democràcia sana, pilar indispensable de l’evolució i progrés social, per no parlar de fiscalitzador del poder i altres evidències. No, avui ens centrarem en un nou concepte inventat pels ianquis, els ‘screen zombies’, o zombis de la pantalla, tal com els mòbils, tablets i altres andròmines ens han convertit sense que ens n’adonéssim, ni féssim tan sols la preceptiva reflexió prèvia davant dels avantatges i, també, evidents perjudicis que les novetats tecnològiques comporten i afecten el nostre corpus social.
La nostra capacitat de concentració ha quedat reduïda dràsticament per sota d’un minut
Temps enrere, els mateixos experts en la matèria ja ens parlaven del ‘FOMO’, sigles en anglès que definien la por a perdre’s alguna cosa, la temença de no estar a l’última que genera ansietat en qui pateix tal distorsió. És evident que la manca de concentració i atenció, la incapacitat d’entendre el que llegeixes, la volatilitat de les informacions i altres supòsits estan variant la nostra manera de ser, de conèixer, d’aprendre, d’escoltar i sentir i, també, a qui votem i en quin sentit ho fem. Fa un segle, els primers comunicòlegs afirmaven que qualsevol persona de mínim enteniment podia estar pendent d’un discurs o un sermó, amb els cinc sentits posats, durant vint minuts sense cap problema. No es distreia pas, les persones vivien plenament focalitzades. Ara, com ja sap tothom, la nostra capacitat de concentració no arriba al minut, què més voldríem, i vivim davant l’ordinador amb una infinitat de pestanyes obertes alhora per les que anem circulant a velocitat de vertigen, passant per tot arreu, tastant una mica de tot i sense quedar-nos amb res de res. També abans, la gent criticava la memorització de textos i continguts com a manera efectiva d’aprendre. Ara tot va d’Internet al nostre consum immediat i res no guardem a la memòria. Per esmentar només un exemple evident, allò que tant valoraven els nostres avis i que hom coneixia com a cultura general se n’ha anat en orris. Fas la pregunta a Google i et treu del compromís de manera instantània, sense que quedi cap petjada posterior de la informació consultada.
En comunicació política, només cal ser breu i retenir el lema que ens pretenen inculcar
Els temps han variat de manera tan radical que subverteixen, fins i tot, aspectes que consideràvem inamovibles com un dogma de fe. Abans, les persones ignorants se n’amagaven o eren ben conscients, pobres, de les seves carències i condicionants, que els llastaven de manera transcendental en el seu paper social. Ara, en canvi, la ignorància és tan atrevida que tothom surt a palestra fent-ne bandera del desconeixement més evident i sagnant. I com més ruc, més tropa aconseguiràs com a còmplice. Per no parlar de l’aprofitament que els polítics, en especial de la dreta, fan de la nostra manca de coneixement històric col·lectiu. S’ha simplificat el teorema i només cal ser breu i repetir allò que volen que retinguem, un mínim lema, una etiqueta emocional, simple, tant se val sí renyida amb la realitat objectiva dels fets. Aquesta llufa de ser ‘zombis de pantalla’ no la vam veure venir i resulta una bona creu, força perillosa. Ens condiciona fins a l’extrem de provocar-nos neguit si no tenim el mòbil a prop, si no donem a les eines tecnològiques el protagonisme exclusiu i excessiu que reclamen. I com en tants aspectes de la nostra existència, som incapaços d’aprofitar aquests estris d’ajut tal com convindria. Ens canvien i ni en som conscients, ens alteren vida i costums sense que fem absolutament res, cap reflexió dedicada a comprovar per on van els perillosos trets.