Les rondes de les diferents tunes o estudiantines, els grups de cantaires dels estudiants de quart d’ESO, han omplert aquest cap de setmana els carrers de Reus, en algun cas amb expedicions als pobles del voltant. Per bé que la majoria de tunes més estables són universitàries, a la URV n’hi ha una, o la Facultat de Dret de la UB i sobretot s’escampen pel centre de l’Estat, a l’Amèrica Llatina, o a Sevilla o Alcalà que és allà on en fixen l’origen. La vitalitat que segueixen tenint aquestes germandats d’estudiants, ara ja sigui de l’Institut Domènech i Montaner, de La Salle, del Maria Cortina o de La Presentació (La Prese), en el seu moment l’Institut Gaudí, i el Salvador Vilaseca, mantenen aquesta activitat extraescolar, i extramurs, també a Reus.
La gràcia és justament, com passa amb els cants de Caramelles per Pasqua, poder sortir a cantar pels carrers i places, anant casa per casa de parents o amics dels estudiants. Una altra manera de conèixer la ciutat, que et fa anar de banda a banda de barris i carrers. Un origen situat al segle XIII en els sopistes, aquells estudiants que cantaven per poder menjar un plat de sopa, i que ara canten (a més de l’exercici de diversió) per mirar de compensar les despeses del viatge de final de curs, i final d’ESO.
Vestits de negre, amb les cintes que s’han anat fent –amb molta manualitat i talent– i intercanviant entre companyes i companys, com si es tractés de les polseretes de la Taylor Swift; acordió, guitarres i panderetes, unes coreografies que riu-te’n tu de les ballarines d’Eufòria, i un repertori d’una dotzena de cançons clàssiques, més una amb records musicals de les Oques Grasses. En el cas de l’estudiantina de La presentació, que és la que vaig seguir jo perquè hi actuaven els meus fills, va servir per fer balanç d’aquest cicle formatiu.
I entre aquestes cançons, un parell en català. A més de la que han escrit els estudiants de 4t d’ESO, hi ha La bella nit del mestre reusenc Ramon Ferré Briansó, també conegut com a Ramon de la guitarra. Aquesta cançó, que és del 1959, té una gravació que va fer el 1965, i que la tuna de la Facultat de Dret de la UB va utilitzar sense demanar permís. «Amb veu forta i ardida, cantem aquesta nit, cantem que el cant és vida, mirant a l’infinit...»
Altres reusencs com Antoni Gabiñau Cabot o Josep Fusté Llauradó, també n’havien escrit, igual que Jaume Sardà Ferran a la tornada de la guerra de Cuba! I més recentment estudiantines del Centre Republicà els anys 30, la de l’Escola del Treball, la Pericial (que l’any 1961 va organitzar una anada en Vespa a Roma), la Santa Llúcia de la Selva del Camp, la Prioratina de Falset, Ramon Oteo conserge de l’Institut Gaudí... bagatge musico-sentimental associat al moviment i impacte que tenien les estudiantines que cantaven en honor a Sant Tomàs d’Aquino, el patró dels estudiants.
Clavelitos, Las cintas de mi capa, Canta y no llores, Compostelana... repetides manta vegada entre divendres i dissabte. Jo feia de comparsa, els seguia fins a quarts de tres de la matinada, ja fos per aguantar la capa de ma filla Anna, ja fos per cantar en una segona veu amb el meu fill Bernat. Especialment Clavelitos, que havia cantat quan tenia 5 anys en un festival de final de curs a l’escola Torroja i Miret de Vila-seca. La mare se la sabia de dalt a baix. I aquesta setmana entrevistant l’actor reusenc David Bagès (ara al teatre Akademia de Barcelona amb Entre monstres) confessava que de jovenet havia sortit a cantar a la tuna, senyal de festa, senyal de gresca.
Divendres passat, mentre la tuna de La Prese cantava a la plaça del Mercadal, un Miguel Indurain sorprès escoltava embadalit els sons d’aquella bella nit, i després aquell cant que diu: «Se va, se va y se va...»