Que ningú es quedi a casa, que tothom en surti. Les crides capgiren les dels mesos de pandèmia de la covid, quan se’ns va confinar, i se’ns deia que no en podíem sortir. Van ser els temps en què la tecnologia va rebre una bona injecció, el teletreball, i el consum de plataformes de streaming es va disparar com mai. Una bona empenta, de la que, com sempre passa, una part en va quedar despenjada, i en què la salut mental, especialment la dels més joves que veien com s’havien de recloure a les seves habitacions.
Però estem fets per conviure, per sortir i trobar-nos, per compartir, per relacionar-nos, tenir amics, parlar i debatre, i riure i pensar plegats, això és el que ens enriqueix com a persones i una de les claus de la felicitat. I tothom ens vol al seu costat.
Ens hi volen els pagesos, i ens hi tenen, i ens hi han de tenir encara més si tenim consciència de les compres de cada dia, pensant en comprar productes de proximitat, i entenen que la seva feina és fonamental, és la quadratura del cercle, la d’aquell que ens alimenten, i que a més fan que el país estigui net i endreçat. L’alternativa és menjar ves a saber què per tenir tot el país fet un gran bosc com a camí de la teia que cremarà tots els refugiats a les ciutats.
Ens hi volen els pagesos, els hi volen els actors.
D’aquí a menys d’un mes: el 16 de març la iniciativa Cap Butaca Buida ens planteja el repte d’omplir 60.457 butaques arreu de Catalunya, 5.141 a les comarques de Tarragona, les dels 14 teatres que s’han sumat a la idea de Time Out i Adetca, que compta també amb el suport del 3cat, i de les institucions del país.
I el repte a Tarragona és omplir aquestes 5.141, com a Lleida 2.903, a Girona, 3.787, a les comarques de Barcelona 18.107, i a Barcelona ciutat 30.519, tot plegat suma 60.547, de 145 teatres i 176 funcions. Una idea que busca a més de fer-nos sortir de casa, acabar instituint una data anual, una cita, com passa amb Sant Jordi i els llibres, o com la festa del cine, que ens faci anar al teatre.
L’artista muniquès Karl Valentin té dins del recull Tafalitats, una de les seves peces de teatre de cabaret, que amb els companys de La Tramoia de Vila-seca, havíem representat arreu de les nostres comarques i de les de nord i est enllà, cap allà els anys 80, on ironitza sobre la idea del teatre obligatori, i de les bondats i la projecció de diners i de teatres que s’haurien de tenir si anar al teatre fos obligatori per la ciutadania.
I és clar que el teatre té aquesta capacitat per posar la vida damunt l’escenari, de regirar-nos, de fer-nos pensar, de transformar-nos, de retrobar-nos. Aquest fet que cada representació sigui única i diferent en funció del públic que hi hagi, de com estiguin els actors, de què tinguem al cap nosaltres i ells, de la combinació que es produeix el fa singular. I d’aquí aquesta màgia que es perpetua.
Els teatres s’han anat refent des de dies en què ens havíem de quedar a casa, les ocupacions mitjanes superen el 65% de mitjana, però encara es pot anar a més. En l’era de tiktok, el teatre ha de donar espai també perquè els joves el sentin com un àmbit seu, on les històries i els equips artístics pensin i siguin més joves, tothora que es manté la transferència del llegat cultural dels anys anteriors, dels segles anteriors.
El Cap Butaca Buida donarà un 2% de les recaptacions a una ONG, la de Tortell Poltrona i els seus Pallassos sense fronteres, i en aquest 2%, hi ha reivindicació en matèria pressupostària.
Veurem si Cultura s’endú aquest 2% de les xifres del Govern, que ara semblen encallades per la reivindicació que fa el PSC del projecte del Hard Rock, que ja va ser un compromís per aprovar les xifres del 2023. Salvador Illa considera que el Govern hauria d’haver mogut fitxa i, en cas que no hi hagi avenços, pot deixar Pere Aragonès amb els comptes prorrogats.
I és que els polítics també reclamen que no ens quedem a casa. A Galícia, on, encara que guanyi el PP, hi ha opcions de canvi segons diuen les enquestes, tots els partits demanen que surti tothom per anar a les urnes. Els populars que treuen l’espantall del terrorisme fins i tot amb el BNG, i el de l’amnistia i Puigdemont com a element mobilitzador, i els nacionalistes gallecs que demanen al votant socialista que es mogui perquè puguin pactar en condicions!
Demà sortirem de dubtes. Sabrem qui s’ha quedat a casa.
Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.