Diada d’abraçades, punys enlaire, cava i sobretot moltes emocions desfermades ahir amb la tornada a Catalunya de la secretària general d’ERC, una exultant Marta Rovira, gairebé set anys després de marxar cap a Suïssa per evitar l’acció de la justícia espanyola, que la va imputar primer per rebel·lió, després per sedició, després per desobediència, i finalment per terrorisme. La republicana va poder tornar a casa, sense cap por ja de ser detinguda, junt amb el diputat d’ERC Ruben Wagensberg; el vicepresident primer d’Òmnium Cultural, Oleguer Serra; l’empresari Josep Campmajó; i el periodista de La Directa Jesús Rodríguez. Són els altres quatre investigats dins la causa de Tsunami Democràtic, arxivada pel jutge Manuel García Castellón dilluns a la nit després de la garrotada de l’Audiència Nacional, que invalidava bona part de les diligències judicials per un error en la pròrroga de la instrucció que va saber veure en el seu dia el perspicaç advocat de l’expresident Carles Puigdemont Gonzalo Boye, i que va saber aprofitar al seu torn Marina Roig, defensa de la també republicana Marta Molina, igualment imputada dins la causa de Tsunami. Va ser el seu recurs, de fet, el que va acabar desencadenant l’arxivament del cas.
Però aquesta darrera circumstància i tots aquests detalls que qualsevol persona del carrer pot trobar, amb raó, farragosos i esgotadors, no eren el més important, ni de bon tros, ahir. Més valia, de fet, oblidar-los. El més important per al món de l’independentisme, sembla que disposat sempre a tornar-se a il·lusionar, era donar una benvinguda a l’alçada dels més de sis anys d’absència a Marta Rovira, i dels altres retornats exiliats en activarse la causa del Tsunami. Es tractava de celebrar, bàsicament, el que és un pas més cap a la normalitat desitjada. Avançar en la línia propiciada per la llei d’amnistia. Tot i que en aquesta ocasió la festa no es produïa per l’aplicació de la norma. Però com si fos que sí.
També hi havia expectació per comprovar la qualitat d’una de les abraçades més esperades: la de Marta Rovira amb l’expresident d’ERC, Oriol Junqueras. I anar més enllà del gest entre les dues persones que, després de liderar en tàndem el partit durant 13 anys, simbolitzen les anomenades dues ànimes dins els republicans, posades en evidència després dels mals resultats del 12M, quan la candidatura liderada per l’avui president en funcions Pere Aragonès va passar de 33 a 20 escons. Aquest moment va ser un dels més emotius de la jornada. Gairebé tothom plorava.
«Per fi, Marta Rovira, ens podem retrobar aquí, al nostre país que tant estimem. La teva força i la teva lluita són un exemple per a tothom. Avui és un dia en què es restaura la justícia», havia escrit Junqueras a X.
Abans, encara a França, a Salses (Rosselló, Catalunya Nord), es va produir una altra de les abraçades del dia. Davant del monument Porta dels Països Catalans, Rovira i els altres quatre retornats van ser rebuts per dirigents com el secretari general de Junts, Jordi Turull; el conseller Joan Mascort (ERC); els cupaires David Fernàndez, Carles Riera i Anna Gabriel, i l’exconseller i diputat Lluís Puig, una de les tres persones que encara no poden tornar a Catalunya. Les altres dues són l’expresident i diputat Carles Puigdemont i l’eurodiputat Toni Comín. En el seu cas, l’amnistia és a hores d’ara una possibilitat incerta. Per això l’abraçada entre Marta Rovira i Lluís Puig tenia una tonalitat agredolça.
Crida a la unitat
Amb crits d’independència i visca Catalunya van rebre els exiliats a Cantallops (Alt Empordà) unes 300 persones, entre les quals dirigents republicans com la diputada per Tarragona Raquel Sans, i els empresaris Xavier Vendrell i Oriol Solé, també encausats dins Tsunami malgrat que ells no van abandonar el país. Des de la plaça d’aquesta petita vila Marta Rovira va deixar anar la frase del dia: «Hem vingut a unir tot l’independentisme i a acabar la feina que vam deixar a mitges».
A la voluntat d’unir l’independentisme correspon el plantejament de la líder republicana ahir en la seva intervenció al consell nacional d’ERC, ja a Barcelona, on va ser rebuda entre grans aplaudiments. I és que per unir «tot l’independentisme» primer cal unir el propi partit.
«No seré candidata a res, i menys contra Oriol Junqueras», va deixar clar en referència tant a una hipotètica repetició electoral com a nivell intern, i negà fins i tot que els republicans visquin una crisi: «En aquest partit no hi haurà una crisi si nosaltres no volem. Doncs per això no n’hi haurà», sentencià. Va dir que aquesta «prioritat» ha de ser clara per a tothom i que aquest ha de ser el projecte d’ERC.
De cara al congrés del 30 de novembre, quan la militància haurà de triar una nova direcció, demanà que l’«autocrítica» que es faci no sigui «destructiva».
Sobre els mals resultats electorals del partit, va admetre que «alguna cosa caldrà canviar». «Ens hem de posar d’acord en el què. Però mentre debatem, crec que no hem de patir tant».
Pel que fa a la governabilitat de la Generalitat, la presència física de Marta Rovira a Catalunya ha de permetre accelerar les negociacions amb el PSC de cara a la investidura de Salvador Illa. Sobre aquestes converses, els republicans han dit recentment que són optimistes. El candidat del PSC, per la seva banda, es manté fidel a la promesa de discreció total.
ERC ja va acotar al mes de juliol el marge per quallar un acord, el qual haurà de validar la militància. La campana final, però, no sonarà fins al 26 d’agost.
