Els turistes diuen que a Barcelona hi ha massa turistes. Hem arribat al cap del carrer. És el paroxisme de l’estultícia humana. És una nova dimensió social que caldria qualificar d’autoturismofòbia. I dispensin la parauleta.
L’ajuntament del Cap i Casal ha reconegut finalment que la ciutat està al límit de turistes. Ara vol fer un pla per a trobar un impossible equilibri de convivència entre el viatger mentalment disminuït (en sa gran majoria) i el veí que, des de fa uns anys, a poc a poc, va abandonant la ciutat que l’ha vist néixer.
Que l’ajuntament reconegui aquest fet que fa més d’una dècada que es denuncia ja és un gran què. Té mèrit també que ho faci sota l’amenaça intolerable d’alguns ‘tour-operadors’ que ‘adverteixen’ d’enviar turistes a d’altres destinacions.
Barcelona té llocs dignes de veure com en d’altres grans capitals europees, i de ben segur que hi ha catalans que encara tenen pendents de visitar llocs meravellosos de la ciutat. Tanmateix, la meva recomanació és que no ho facin. Espereu a la pròxima pandèmia, quan es pugui tenir una mica de tranquil·litat. Tota persona amb un mínim de dignitat no s’ha d’acostar a segons quins indrets populars.
Hi ha la llista dels espais turístics on convé no posar-hi els peus: l’encapçalen el Parc Güell, la Sagrada Família i el mercat de la Boqueria. Com diu el Cant III de l’Infern del Dant, caldria advertir als visitants amb la inscripció ‘Deixeu tota esperança els que heu entrat’ a l’ingrés d’aquests tres espais.
A continuació segueixen altres llocs intransitables: tota la plaça de Catalunya i el Passeig de Gràcia (pels volts de la casa Batlló i de la Pedrera, et cal un bastó per anar apartant la muníó d’embadocats).
Ara mateix, el xivarri a gran part de la ciutat de Barcelona és insuportable
I s’hi afegeixen: el Barri Gòtic, Les Rambles, el Call, la Barceloneta, el Turó de la Rovira, encara que el tanquin a la nit, la zona del Mercat de Sant Antoni, la Rambla del Poblenou i la zona del Camp Nou, tant si hi fan obres com si no.
La pregunta més enraonada seria: on redimonis es pot anar a Barcelona amb una certa tranquil·litat? Doncs, la resposta és que, pràcticament, enlloc. Encara queda algun jardinet o racó, els noms dels quals no diré per no produir l’efecte crida, on encara no s’hi veu cap ànima viva. Per la resta, fins que la secta sinistra dels tour-operadors no compleixen la seva amenaça, no us acosteu a Barcelona.
Per fer veure que s’hi fa alguna cosa, el Comú de la ciutat ha decidit penjar cartells que hi diguin: ‘Barcelona, our home, and yours’ iniciativa que no va tenir cap resultat a Amsterdam. Bàsicament perquè igual que a la ciutat holandesa, el turista actual barceloní ve a xalar, menjar i sobretot beure, mentre omple hores fent visites a monuments o museus que no els interessen, tret del fet de fer-se la fotografia per a penjar-la a instagram.
Ara mateix, el xivarri a gran part de Barcelona, és insuportable. Ja fa temps que l’han volgut convertir en un Salou o Lloret a l’engròs, on el que importa és la diversió nocturna i la festa sense final. Mentrestant, els quatre carallots que encara hi vivim resem a sant Job i a Sant Pacià, els advocats de donar paciència. Diuen que ‘la paciència és la mare de la ciència’ i que ‘la paciència és una pasta que qui més en té, més en gasta’. Però, aquí, ja la tenim tota exhaurida.
L’han volgut convertir en un Lloret a l’engròs, on el que importa és la diversió nocturna
El lobby turístic, des de la trona, proclama que gràcies a ells, l’economia barcelonina és com la bóta de sant Ferriol. L’ajuntament, de la seva part, vol conciliar l’aigua amb l’oli.
Per exemple diu que posarà quatre, quatre de comptats, agents cívics per mirar d’endreçar el trànsit humà al Mercat de la Boqueria, que ja no té res a veure amb el mercat de 30 o 40 anys enrere.
Quatre personetes molt ben ensinistrades miraran de posar ordre als 20 milions de turistes caps de suro que ronden cada any per la Boqueria!
Al capdavall ara tot són paradetes amb coses que poden trobar a qualsevol altre racó de món.
Forasters vingueren que de casa ens tragueren. Però ara ja es fan nosa entre ells. És evident que tot plegat s’acabarà com el Rosari de l’Aurora.