El govern italià va anunciar ahir, per boca de l’ínclit ministre d’Infraestructures i Transports Matteo Salvini, que l’aeroport de Milà s’anomenarà, a partir d’ara, Aeroport Internacional Malpensa-Silvio Berlusconi. El gest d’homenatge al magnat i quatre vegades primer ministre d’Itàlia, mort el 12 de juny de l’any passat, no ha estat ben rebut per tothom. Com era d’esperar. Per a molts italians –i per a bona part del planeta– Berlusconi encara és sinònim de corrupció, banalitat, megalomania, misogínia i bunga-bunga.
Posar nous noms i cognoms a estacions i aeroports resulta sempre polèmic. Sigui reprovable o no l’homenatjat. A Espanya hem viscut encesos debats amb els rebatejos de l’estació de Madrid Atocha-Almudena Grandes o l’aeroport de Barcelona El Prat-Josep Tarradellas. La manía política d’acoblar celebritats a infraestructures respon a moviments polítics o campanyes d’imatge. I no acostumen a sortir bé. Ningú s’acontenta amb un gest per deixar de reclamar una competència, ni vota un candidat perquè motegi amb gràcia edificis. Més aviat, la ciutadania sospita d’un estratagema polític cada cop que s’anuncia un d’aquests canvis, i pocs pensen que es tracti d’un homenatge sincer. Jo soc dels que pensa que millor estalviar-nos embarbussaments –tants apel·latius fan ennuegar– i fer rebatejos quan tot-hom estigui molt d’acord amb el sant. Però deixem l’aeroport de Reus i l’estació de Camp tranquils.
