Regular, inspeccionar, perseguir, sancionar

Espanya no té cap empresa capdavantera en el camp de la Intel·ligència Artificial (IA). Però ja disposa de la primera agència reguladora de la cosa a Europa: l’Agència Espanyola per a la Supervisió de la Intel·ligència Artificial, que tindrà un president, un director, dos subdirectors, un secretari general i deu departaments, segons l’organigrama publicat la setmana passada. Un dels departaments s’anomena «d’Instrumentalització dels Mecanismes d’Identificació de Tendències i Avaluació de l’Impacte» (no riguis!). La Corunya serà seu de l’agència, que es vol dotar de 80 empleats el 2025. Esclar, si Espanya no destaca precisament com a líder en el desenvolupament de la IA, per què aquesta urgència a crear un organisme regulador d’aquesta magnitud i abast? Què carat inspeccionarà i sancionarà? Aquesta agència ocupa una posició entre posar el carro davant dels bous i un mal acudit. És la dèria compulsiva per regular, inspeccionar, perseguir i sancionar de les diverses presències de l’Estat espanyol (ajuntaments, comunitats autònomes, administració general de l’Estat, etcètera). Entretant, i per contrast, encara no podem conèixer la factura del dinar que ocupava al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, mentre l’aigua arrasava Paiporta, Catarroja, Albal i municipis veïns, a més a més de fer 223 morts i tres desapareguts. On és la factura, president?