“Cuando pierde da la mano”

El Real Madrid contra el món», diu el títol del Diari sobre la plantada del club a la gala de la Pilota d’Or. El president del club, Florentino Pérez, va decidir no enviar-hi representació en saber que Vinícius no rebria el guardó. Una absència tan notòria en una gala tan simbòlica envia un missatge clar: el club no està disposat a acceptar una festa del futbol si no n’és el protagonista. S’ha estimat més la rebequeria, la supèrbia i el ressentiment. Cuando pierde da la mano, diu el seu himne. Mentida. És paradoxal. El club que històricament s’ha apropiat i al qual se li ha atribuït la representació d’Espanya, girant l’esquena a un gran triomf del futbol espanyol. El Madrid s’ha definit més aviat pel seu palmarès extraordinari i per les connexions amb el poder i els poderosos que per un estil de joc o com a escola de futbolistes. L’enrabiada de la Pilota d’Or no l’ajudarà gens a redreçar aquesta imatge, últimament degradada per l’enfrontament amb els veïns de l’estadi a causa de la saragata dels concerts, o per la imatge desagradable i mancada d’empatia, d’alguns dels seus jugadors, com el mateix Vinícius. El món continuarà girant. La pilota seguirà rodant. El Madrid té tot el dret a decidir on vol estar present, però la grandesa d’un club es mesura per la capacitat de sumar, d’inspirar i de reconèixer la qualitat, pròpia o aliena. A la Pilota d’Or, la seva cadira buida ha parlat més fort que qualsevol discurs.