Europa davant l’hostilitat del món

Europa lluita per mantenir-se ferma davant les sacsejades de l’era Trump. Els europeus no estem de moda. Europe is dying (Europa es mor), piulava Elon Musk, tot comentant un gràfic de l’ensorrada de la natalitat al continent. Hores abans, s’havia fet ressò d’un cantant anglès que assegurava que les presons europees estan plenes de dissidents del «políticament correcte». El seu comentari era encara més provocador: «Anglaterra és un Estat policial». L’aversió a Europa, al seu model social, a la democràcia liberal i representativa, al multilateralisme també qualla entre els règims populistes, il·liberals, islamistes i fins i tot Israel. El món ens és hostil, sí. Hem de reconèixer, però, que aquesta Europa també l’hem debilitat nosaltres mateixos. Ho hem subcontractat tot: l’energia, a Rússia, al Magrib i al Golf Pèrsic; la manufactura a la Xina; l’alta tecnologia i la defensa, als Estats Units; la mà d’obra als països del Sud global... Ens era més barat fer-ho així, i menys treballós. Europa es troba ara sola, l’última defensora del model polític i social del qual havia estat capdavantera. Fins i tot entre nosaltres guanyen espai partits arrelats en les ideologies perdedores de la II Guerra Mundial. Ens convé agafar-nos seriosament el nostre model —que no és barat i sí que és treballós—, reformar-lo i posar-lo al dia. Europa és encara la destinació més popular entre els migrants del planeta. Per alguna cosa serà.