Roma, 11.25 h. Anava caminant per la Piazza della Rotonda i vaig entrar a l’hora adequada al Panteó d’Agripa, l’òcul de Roma, obra mestra de l’arquitectura romana. La cúpula circular donava llum a un violí. El raig de llum es reflectia en la retina del Raül. M’hi vaig apropar i el vaig saludar. Va ser una casualitat trobar-lo entre tanta gent.
Venia de tocar unes àries a la vora del Tíber davant del Castell de Sant’Angelo i de donar unes classes de violí. Transitant deixava volar notes musicals impregnant l’atmosfera romana de belles melodies.
Ens vam dirigir al meu estudi, uns baixos que tenia a la Via Frattina i vam dialogar amb la llum de l’òcul del flaix. En acabar vam anar a dinar uns esplèndids espaguetis caccio e peppe a la Trattoria Da Danilo, un restaurant on anava sovint.
Vam estar parlant de Roma prenent un caffè ristretto. El present, el passat, no estem tan allunyats. Tots els camins porten a Tàrraco. Tracem un pont de mar blava i fem el camí de tornada.
