No tenen vergonya

La primera activitat de l’any de la Fundació Gresol ha estat una ruta per la Tarraco romana de la mà d’Enric Brull Alabart, doctor en Administració i Direcció d’Empreses i gran apassionat de la història de Tarragona. La reflexió inicial del doctor Brull és que els tarragonins no som conscients del patrimoni històric i cultural que tenim. I els qui sí que ho són, de conscients, no ho valoren com es mereix. «De tenir-lo tan a la vora, el patrimoni passa desapercebut», diu Brull. Recordarem uns quants tresors citats per l’ordre que els va enumerar el professor Géza Alföldy: la muralla és el monument romà més gran i més antic de la península Ibèrica; la torre de Minerva té la inscripció romana més antiga, fora de Roma; el fòrum provincial és la plaça romana més gran del món del seu gènere; a l’amfiteatre es va trobar la inscripció llatina en pedra més gran del món, la de l’emperador Heliogàbal; Tarraco va ser seu del govern imperial amb August, el qual va residir-hi els anys 27 i 25 aC; la col·lecció epigràfica de Tarraco és una de les més importants de l’imperi. Tarraco va ser la capital de la província més gran de l’imperi: la Hispania Citerior o Tarraconensis. Quina ciutat amb aquest currículum, patrimoni mundial, permetria tenir set anys tancat el museu arqueològic! A la façana de l’edifici que alberga les instal·lacions museístiques pendents de reforma hi ha un gran rètol: «El museu no descansa». El museu no descansa, perquè un museu és més que una mostra permanent, però els governants es rasquen la panxa.