Les rengleres de molins a les carenes de les serres alteren el panorama que teníem acostumat. Això pel que fa al cop de vista a distància. Els molins, contemplats de prop, impressionen. L’estructura gegantina amb les enormes pales en moviment fan imaginar com se sentiria Don Quixot davant la versió moderna dels gegants que va intentar abatre. Encara va ser més terrible l’experiència del dia que ens va agafar a la Fatarella una gran nevada que ho va tapar tot. Els molins del parc eòlic no els veiem. Només se sentia el brunzit de les pales. Si l’apocalipsi hagués de tenir un decorat, aquella vivència semblaria feta a mida. Tanmateix, tot això són percepcions subjectives. Si ens cenyim a les dades, que és el que ara compta (Big Data), la construcció d’un parc eòlic comença per la creació dels camins que hauran de suportar el pas d’un transformador d’energia de 90 tones de pes. Cada turbina eòlica se situa sobre una superfície de 22 metres de diàmetre, una base amb 60 tones d’acer cobert amb 500 metres cúbics de formigó. Els aerogeneradors tenen 104 metres d’altura, l’equivalent a un edifici de 35 plantes. A l’interior hi ha un ascensor per pujar a dalt del molí. Són dades facilitades a El País per l’empresa basca GES que està construint dos parcs eòlics a Mequinensa, de 18 molins cadascun, que generaran potència per abastir d’electricitat 115.000 llars. Quan acabi l’explotació eòlica, que acabarà, temo que aquests castigats paratges acumulin la ferralla dels molins de vent a les restes de la batalla de l’Ebre.
No són molins, són gegants
21 octubre 2024 20:19 |
Actualizado a 22 octubre 2024 07:00
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este
enlace.
Comparte en:
Comentarios