La magnífica temporada boletera ha quedat reflectida a la XIII Mostra de bolets de Tarragona que s’ha celebrat aquest cap de setmana al Pati Jaume I de l’Ajuntament tarragoní. Els membres de l’Associació Micològica de Tarragona que presideix Fernando Segura expliquen amb entusiasme als visitants de l’exposició els consells bàsics per plegar i menjar bolets. La meva cicerone boletera ha estat Mercedes Pigem que, a sobre, pertany a la coneguda nissaga lleidatana de psiquiatres. Només a les comarques de Tarragona podem trobar fins a dues-centes espècies de bolets, dels quals 60 són verinosos.
Aquest any és fantàstic per als bolets. No cal ni buscar-los. Venen a buscar-te ells sols en qualsevol mena de bosc
Per això cal ser extremadament prudents a l’hora de menjar un bolet. Si no estàs segur que sigui comestible no l’has ni de collir. Si tens dubtes pots enviar una foto de l’exemplar, feta des de dalt, des de baix i en secció, a l’adreça de correu secretaria@micotarraco.com i els membres de l’Associació Micològica te l’identificaran. També ens pot servir el llibre Bolets de les muntanyes de Prades i boscos de Vimbodí i Poblet, de Francisco Barrajón, Mercedes Pigem i Adela Mas. Per exemple, de farineres (un bolet blanc) n’hi ha dues classes: l’Amanita ovoidea, que és comestible, i l’Amanita proxima, que és tòxica. Només les diferencia el color de la vulva. Un altre consell: val més arrencar el bolet que no pas tallar-lo. Anècdotes de boletaires n’hi ha a cistellades. El fill de la Mercedes va plegar un pet de llop tan gran que se’l va haver d’endur deposat al seient del davant del cotxe, fermat amb el cinturó de seguretat.