Morts que estaven vius

Els periodistes som poc donats a l’autocrítica. Ens cal reconèixer els errors i rectificar les informacions falses que s’escapen per equivocació o per manca d’ètica. L’arrogància històrica dels diaris ha quedat retratada en una anècdota antològica que va passar a La Vanguardia. Una vegada el prestigiós rotatiu va publicar per error a la secció de necrològiques la mort d’un lector. L’afectat va anar a queixar-se al diari, que tenia per norma no rectificar res del que havia publicat. La compensació per reparar l’equivocació va ser publicar l’endemà el nom de l’afectat a la secció de natalicis. Un altre cas molt ressonant de notícies falses va passar a l’ABC. Havia quedat sol a la redacció Julio Camba després de tancar l’edició. De sobte va entrar per la porta un home escalabrat. Anava tot embenat. Amb un fil de veu es va presentar: «Jo soc el mort d’ahir». Julio Camba el va fer seure i va escoltar la queixa del visitant. Resulta que va estar immers en una baralla de taverna i va quedar tan malferit que el van donar per mort i l’ABC va publicar la falsa notícia. Camba va reconèixer que calia publicar una rectificació «per tranquil·litzar la família», a la qual cosa l’afectat respongué: «No és això precisament. El que passa és que jo soc empleat de la companyia del gas, i si vostès em donen per mort, no faltarà algú que es posi a buscar influències per cobrir la meva baixa». Aquest cas va quedar recollit en una columna d’Arcadi Espada i és una altra demostració que les fake news són més velles que cagar ajupit.