La sociedad de la nieve, de Juan Antonio Bayona, representarà a Espanya als Oscar en la categoria de millor pel·lícula internacional. És el film més vist a Netflix. En soc un dels espectadors, tot i que a mi m’agraden les pel·lícules que t’ho fan passar bé. És conegut el comentari d’aquella senyora que quan li van preguntar què tal li havia semblat la pel·lícula va respondre: «Ens ho hem passat molt bé. Ens hem fet un fart de plorar».
Us heu plantejat mai què faríeu si per sobreviure a un accident aeri no hi hagués altra possibilitat que menjar carn humana?
Doncs jo, veient La sociedad de la nieve ho he passat molt malament. El llargmetratge narra amb extraordinària cruesa l’odissea dels 29 supervivents d’un avió que es va estavellar als Andes l’any 1972. Van poder resistir 72 dies a 30 graus sota zero i sense queviures perquè es van menjar els cadàvers dels companys. Al dilema moral se’ls van afegir els dubtes legals. No tenien autorització dels morts per ser devorats. Per superar l’escrúpol, els que encara estaven vius van autoritzar servir d’aliment. Si mai em trobo amb una situació similar, dono permís per ser endrapat. Aviso que no trobaran ni apèndix, ni pròstata, ni vesícula.
