Pedro Gullón Tosio, director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat, una cartera que ostenta la podemita Mónica García Gómez, es va mostrar públicament en contra de la llei ELA que el seu partit ha pactat al Congrés amb el PSOE, PP i Junts. Per a Pedro Gullón l’atenció als afectats d’ELA s’hauria d’abordar amb altres mesures, però no en forma de llei al Congrés. «Per què una llei ELA i no una llei Parkinson, per exemple?», es va preguntar el director general durant la seva participació en el congrés anual de la Federació Espanyola de Parkinson que s’ha celebrat aquesta setmana a Madrid. Pedro Gullón va ser l’encarregat d’obrir oficialment la trobada de professionals de la medicina i l’atenció sociosanitària.
El text de la llei ELA agilitza l’avaluació de la dependència, garanteix l’atenció les 24 hores als pacients en fase avançada i estableix la protecció dels cuidadors. Totes aquestes mesures necessiten la intervenció de departaments distints com Sanitat i Drets Social o d’altres competències en funció de cada comunitat autònoma. Algunes de les atencions previstes per la llei s’hauran de prestar des dels ajuntaments, l’administració més propera als afectats, amb la qual cosa encara s’afegeix una altra administració al garbuix competencial. La coordinació de la multitud d’administracions, amb programes i pressupostos distints, acaba derivant en reunions estèrils, en «reunionitis», en paraules de Pedro Gullón. Fer lleis no costa gaire, però sense organització i sense pressupost adequat són paper mullat.
