Josep Gomis va rebre per sorpresa l’homenatge de la fundació Onada i de les altres institucions que ajuden a les persones amb diversitat funcional. Fou un acte molt emotiu, durant el qual va ser impossible evitar que s’escapés alguna llàgrima. El fil conductor del reconeixement al president d’honor d’Onada va ser un magnífic treball audiovisual fet per Rosalia Ciuró. Una de les imatges que recull aquest Àlbum de la memòria és una fotografia de l’equip de futbol en el qual va jugar de jove Josep Gomis.
L’auditori de la Diputació va acollir ahir un reconeixement al president d’honor d’Onada, Josep Gomis, en complir noranta anys
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va preguntar Gomis en quina posició del camp jugava, i Gomis va respondre: «de defensa central». «És la posició que més li va. Defensa central dels drets de les persones i de la justícia social», va rematar Viñuales. El repertori d’elogis va culminar amb les paraules de l’actual president d’Onada, Josep Poblet, a les quals va correspondre l’homenatjat amb la veu trencada per l’emoció. «És un acte que recordaré mentre visqui. De totes les feines que he fet a la vida, la que més valor m’ha aportat és Onada perquè aquí he descobert el que és estimar els altres, treballar pels altres. Aquí he après el que és la sinceritat, la veritat, la generositat. Per tant, no sou vosaltres els que m’heu de donar les gràcies. Soc jo qui us les he de donar per haver-me deixat participar en aquest gran projecte. Valia la pena», va concloure un emocionat Gomis. Només se m’acut preguntar al senyor Gomis si no voldria pas fitxar de defensa central del Barça? O del Nàstic... que va enviar un observador.
