Des de fa set anys, l’agrupació Cantaires de Ponent / Cor plaça Paeria de Lleida, feia una cantada, cada setmana i després cada quinze dies, davant de l’Ajuntament lleidatà, per reivindicar la independència de Catalunya. El passat 18 de novembre va tenir lloc la darrera cantada regular de les que s’han celebrat per assolir la sobirania «partint de l’exercici democràtic del referèndum de l’1 d’octubre de 2017». Un comunicat dels cantaires «insta els partits polítics que al llarg de l’anomenat procés es mostraven partidaris de la independència de Catalunya a canviar l’estratègia mantinguda els darrers anys que només ha portat a la desmobilització del moviment i, en darrer terme, a investir president de la Generalitat un antic ministre del govern de l’Estat que té com a motivació principal del seu mandat ‘ajudar a la millora d’Espanya’, a banda de desnaturalitzar el país, la seva llengua i els seus símbols nacionals».
Salvador Illa fa bandera del que anomena «pacificació» de Catalunya, terme que també ha emprat Pedro Sánchez. Malgrat que els sectors més abrandats d’ERC i de Junts mantenen un relat independentista, ningú concreta cap full de ruta cap a la república catalana. El mateix Jordi Pujol, que en un moment donat va donar suport implícit al procés, es va despenjar a Castellterçol amb el vaticini que Catalunya no serà independent en els anys vinents. Si algú dubtava que el procés havia mort, aquí en tenim la prova definitiva. I no són les paraules de Pujol. Ho és que els cantaires han deixat de cantar.
