Mal govern universitari

Feia temps que no sentia una carregada tan rotunda contra el sistema de governança de les universitats públiques espanyoles. Va firmada, la invectiva, per Antonio Abril, president de la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles i exsecretari general d’Inditex. El lloc dels fets va ser el Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona durant l’última conferència de la XXIII Jornada Gresol, el dijous 24. Per crear un clima propici a la batzacada que vindria, Abril va aportar la dada que Espanya ocupa la posició 32 en el rànquing mundial de talent. Encara pensava que seríem més enrere. Tanmateix, el ponent va començar a metrallar: «Patim precarietat de titulacions universitàries. El 9% de titulats estan a l’atur. Tenim un 36% d’infraocupació, és a dir, titulats universitaris que treballen en llocs no qualificats. Les titulacions universitàries no s’adapten a les demandes laborals de les empreses. Excessiva emigració de talent. Massa rigidesa i lentitud en els processos de creació de noves titulacions. Massa distància entre universitat i empresa. Molta investigació orientada a la publicació científica i no a la transferència de coneixement al sector productiu. Absència d’universitats públiques d’excel·lència internacional». Algunes propostes de solució són les següents: «Designació dels rectors per concurs de mèrit i no per elecció interna. Models de gestió més gerencials. Més control de comptes. Finançament per objectius i criteris de qualitat». Intueixo que aquestes propostes no seran de general adhesió.