La plumilla d’Antoni Coll ens ha recordat que dimecres va fer 39 anys de la catàstrofe del volcà Nevado del Ruiz a la regió colombiana del Tolima, nom que en llengua pijao vol dir «país de neu». L’allau de lava, barrejada amb les neus desfetes dels cims del Nevado, van arrasar el poble d’Armero. Mai no s’ha pogut determinar el nombre exacte de víctimes. Les xifres oficials ho van deixar en 25.000, entre morts i desapareguts. La imatge que va donar la volta al món d’aquella tragèdia va ser la de la nena Omayra Sánchez. Atrapada per les cames en uns blocs de formigó, només podia treure el cap entre l’aigua i el fang. No podien rescatar-la. Després de tres dies d’angoixa, l’Omayra va morir. Tenia tretze anys.
Les inundacions deixen molts drames. Un dels més colpidors va ser la mort de la nena Omayra Sánchez a Colòmbia
Poc després de la tragèdia vaig estar a Armero. Només quedava dempeus la caixa forta del Banc de Bogotà. Una casa comercial de cambres cuirassades va emprar la imatge per fer publicitat de la resistència dels seus productes. Els supervivents d’Armero es van refugiar a la veïna població de Lérida. Una cooperant madrilenya, Fabiola Moya, va explicar a dues nenes supervivents d’Armero, Olga Cecilia Ayala Bonilla i Maricela García López, que a Espanya hi havia una ciutat que es deia Lérida, com la de Colòmbia. Van escriure a l’alcalde Antoni Siurana i va començar l’agermanament de les dues localitats, Lérida i Lleida. Així és com al Tolima hi ha la Casa de la Cultura Ciudad de Lleida i una esquadra de la Creu Roja local que es diu doctor Correal. (A Colòmbia, en comptes de senyor et tracten de doctor).
