La mare del Tano quan era gitano! Aquesta no se l'esperava ningú. Durant mitja hora davant els periodistes i oblidant les normes més elementals de protocol, Donald Trump i el vicepresident Vance van ataconar el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per no haver-se mostrat prou agraït pel suport militar que li donen els Estats Units. La més coronada va ser quan Trump va acusar Zelenski «d’estar jugant amb la Tercera Guerra Mundial».
Alça, Manela! Quan l'amo de la Casa Blanca es va cansar de donar espectacle va exclamar: «Ja n’hem vist prou. Serà un bon contingut televisiu». I va aviar tots els periodistes que omplien el despatx oval. Tot plegat va semblar molt ben parat per creure que l'escena era improvisada. L'estratègia de diplomàcia de xoc amb l'ús de llenguatge dur era molt utilitzada per Henry Kissinger, però mai no es feia en públic. Una altra tàctica negociadora era la que Nixon va anomenar la teoria del boig. Es tractava de fer creure els adversaris que el president havia embogit i que era capaç de qualsevol barbaritat.
Així ho va revelar anys després de la Guerra Freda H.R. Haldeman, cap de gabinet de Nixon, segons va explicar la BBC. La teoria del boig, segons l'expert en estratègia nuclear Daniel Ellsberg, es fonamenta en el fet que les amenaces d'un líder d'un país són més efectives si es percep que aquest líder està tocat de l'ala. Alguns teòrics de la política troben que aquesta estratègia es remunta a Maquiavel el qual va escriure que «a vegades és una cosa molt sàvia simular bogeria».