Els enlairats, en política

La reclamació d’anar plegats no és d’ara. Valentí Almirall i Prat de la Riba, tot i estar sociològicament i ideològicament un a l’esquerra i l’altre a la dreta, entenien que el moviment reivindicatiu havia d’estar comandat per totes les forces polítiques. La fragmentació ha anat sempre seguida dels fracassos. Ara, no només han trencat entre partits. La fissió és dins de les mateixes formacions. Està tot trinxat. Què està passant? Com que hem citat Almirall, agafo el seu llibre Lo Catalanisme, que té una introducció dedicada «al jovent». En un dels capítols, diu Almirall: «Avui, el català conserva l’esperit d’individualisme, més el vici que d’aquest esperit es deriva, o sigui, l’egoisme, traspassant el llindar de l’interès legítim es presenta molt sovint baix la repugnant forma d’enveja i mesquina. (...) Basta que es vegi algú que es posarà damunt del nivell general perquè al punt cent mans es repengin a les seves espatlles per obligar-lo a quedar encongit. Els enlairats en política, amb molt poques excepcions, són els més negats de cada partit».