Santiago Castellà ja exerceix com a nou subdelegat del govern central a Tarragona, en substitució de Joan Sabaté. Castellà és una de les peces de més vàlua del PSC. És el primer secretari dels socialistes a la capital tarragonina, senador amb el càrrec de vicepresident primer de la Comissió Constitucional de la Cambra Alta, professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i vicerector de Relacions Externes entre 2003 i 2006.
Entre la seva tirallonga de mèrits figura la molt remarcable virtut d’haver passat la seva infantesa a Lleida, on el seu pare ocupava un destacat càrrec de l’administració central.
Tampoc no podem obviar i no ho amagarem que forma part del grup de tribuns col·laboradors del Diari i tertulians del Forn del Senyor que amfitriona el notari Martín Garrido.
Nogensmenys ocultaré la meva sorpresa pel nomenament de Santi Castellà com a subdelegat, un càrrec que els pactes entre Pujol i Aznar va descafeïnar, en significar la sentència dels abans poderosos governadors civils provincials. Veig en la designació de Castellà molt personatge per a tan poca potestat. Però, en fi, allà on vagis, dels teus n’hi hagi.
