Aquest empresari targarí-reusenc, creador amb els seus germans i cosí de l’imperi Borges, és un mag de les relacions públiques, allò que ara en diuen net-working. Un dels fets sobrenaturals del qual és alma mater Antoni Pont són els premis Gaudí Gresol, que atorga cada any la Fundació Gresol. Dijous passat van celebrar la dissetena edició que va guardonar Ana Vallés (de Sorigué), Montse Guàrdia, Tatxo Benet, Aina Clotet, Raquel Sans, els germans Torres, Gemma Mengual, Glòria Canals, Peter Vives i el doctor Joaquim Enseñat, cap de Neurocirurgia de l’Hospital Clínic.
Si Antoni Pont aparegués al balcó del Vaticà al costat del Papa, la gent preguntaria: «Qui és aquell que està al costat de l’Anton Pont?»
Què provoca que gent tan principal es desplaci a Reus a rebre un guardó sense cap dotació econòmica i amb l’única recompensa d’un aplaudiment? Sens dubte, que Reus és una ciutat amb prestigi. Una ciutat que fa rotlle. Com destaca la dita popular, «els de Reus van a colles, com els gitanos», sigui dit sense ànim despectiu, sinó per expressar la capacitat dels reusencs d’agrupar-se i fer coses junts. Emulant Mariano Rajoy diríem: «Me gustan los de Reus. Son emprendedores. Hacen cosas»).
